Anàlisi
La gesta d'Eliud Kipchoge
La cara de felicitat del gran maratonià al creuar la meta confirmava que és possible superar el repte i aconseguir-ho, a més, davant de milions de persones.
zentauroepp50362614 deportes191012161239 /
Eliud Kipchoge té un mantra que resa «No human is limited» (cap persona està limitada). Això no significa que puguem aconseguir tot el que vulguem només amb somiar-ho. Vol dir, més aviat, que els nostres límits estan molt més enllà del que ens pensem. I que és possible treure la millor versió de nosaltres amb força de voluntat. Però una cosa és dir-ho i una altra molt diferent és fer-ho. Avui Eliud Kipchoge ho ha fet: ha trencat la barrera de les dues hores per cobrir una marató.
Una hora, cinquanta-nou minuts i quaranta segons per córrer quaranta-dos quilòmetres i cent-noranta-cinc metres. Si costa de llegir, molt més costa de córrer. Perquè es tracta de córrer un quilòmetre cada 2 minuts i 50 segons. Si s’intenta en una cinta de córrer, cal posar-lo a 21 quilòmetres per hora (velocitat a la qual la majoria de les cintes no arriben). I tot això durant gairebé dues hores. Sense parar.
Ha passat a la ciutat de Viena. Ha començat a les 8:15 del matí amb quatre voltes al circuit del Prater: una recta de més de quatre quilòmetres que es cobria d’anada i tornada. Ha requerit 41 llebres que s’han anat turnant per marcar-li el ritme. I ha celebrat la gesta abraçant eufòricament la seva dona tot just creuar la meta i després fent-se un parell de cops al pit com si fos un goril·la marcant territori. Perquè, sincerament, ha marcat el territori. Ningú abans ha aconseguit res així. Però ens ha ensenyat el camí.
Un tancament perfecte a una carrera gairebé immaculada
Ja és campió olímpic, té el rècord del món i des d’avui és la primera persona capaç de córrer la marató en menys de dues hores. Seria el tancament perfecte a una carrera esportiva gairebé immaculada que va començar el 2003 quan va guanyar el campionat del món de 5000 metres a París, per davant de Kenenisa Bekele i Hixam el Guerrouj. Però Eliud Kipchoge no vol parlar de retirades. Encara té molta energia a les cames i molta inspiració per repartir tant als aficionats de l’atletisme com als ciutadans corrents. Ara farà un petit descans i tornarà a la seva rutina d’èxit abans que comenci desembre: un mes de gimnàs i de tres a quatre mesos de vida espartana fins a la seva pròxima marató.
Perquè per treure la seva millor versió ho té clar: només cal força de voluntat. Ja sigui per córrer com per qualsevol altra activitat: per a un professor, fer la millor classe; per a un conductor, transportar eficientment la càrrega; per a un polític, actuar en benefici dels ciutadans i així un llarg etcètera.
D’aquí la seva cara de felicitat al creuar la línia de meta. Perquè una cosa era afirmar que era possible i una cosa molt diferent és demostrar-ho davant de milions de persones. I més encara quan va fallar dos anys abans, quan va córrer el Breaking2 a Monza i va acabar en 2:00:25. ¿Quanta fe cal tenir per tornar-ho a intentar? La fed’Eliud Kipchoge en què ‘no human is limited’. I tu, ¿ho creus?
