28 d’oct 2020

Anar al contingut

PANDÈMIA DE CORONAVIRUS

La quarantena dels maratonians

Els millors fondistes del món han patit la suspensió de la meitat de la temporada i afronten un futur incert amb l'aliment de les seves famílies en joc

Marc Roig

La quarantena dels maratonians

A mitjans del mes de març, quan Espanya va decretar per primera vegada l’estat d’alarma, a Kenya es podien comptar els casos de coronavirus amb els dits d’una mà. No obstant, el govern ja va començar a prendre mesures: es van tancar les escoles, es va decretar el toc de queda i es va prohibir entrenar en grup als esportistes. 

Els camps d’entrenament i les residències on viuen i es preparen els millors maratonians del món es van veure forçats a tancar. Els seus inquilins, noms de la talla d’Eliud Kipchoge i Geoffrey Kamworor, van haver d’anar-se’n a les seves cases. Se’ls permetia continuar corrent, però de manera individual o en grups de dos o tres corredors; no obstant, això no era el pitjor. El més perjudicial va ser que les seves maratons de primavera (la meitat del sou anual per a molts d’ells) es van anar esfumant una a una. 

Incertesa plena

Durant algunes setmanes va regnar el caos. Les carreres del mes de març, com la Zurich Marató de Barcelona o la de Seül, van ser de les primeres a ser cancel·lades. Les del mes d’abril, en especial la molt esperada marató de Londres, van tardar diverses setmanes més. Els atletes, molts en un estat de forma òptim, es van resignar a deixar de córrer. Continuaven entrenant com pollastres sense cap: a alta intensitat, però sense un objectiu clar.

Per aquesta raó, alguns representants d’atletes es van inventar esdeveniments a contrarellotge. Una companyia holandesa de representació d’atletes, Volare, va organitzar la Coronarun Half Marathon per al 4 d’abril, una mitja marató on cadascun dels seus atletes representats es cronometrava 21,1 quilòmetres amb el seu GPS. Els guanyadors d’aquest esdeveniment van ser Edwin Kirwa, amb 1.01.52 i Fancy Chemutai, amb 1.10.05.

Repte virtual

Un altre representant d’atletes, Ikaka, va fer el mateix tipus de repte, però sobre la distància de marató i el seu guanyador va completar el recorregut, en solitari, en 2.18. Tot i així, l’esdeveniment que més renom ha aconseguit és el de l’NN Running Team i Maurten, que se celebra aquest cap de setmana, no només pel prestigi dels participants (a més d’Eliud Kipchoge i Geoffrey Kamworor, estaran en la línia de sortida Kenenisa Bekele o Joshua Cheptegei) sinó perquè és un esdeveniment global que espera arribar als 100.000 participants en tot el món. La carrera s’ha batejat com MA RA TH ON i consisteix a formar equips de quatre corredors en els quals cada un es cronometra 10,5 quilòmetres. Després, a través de la plataforma Strava, els temps se sumen per formar una marató.

A l’esdeveniment no s’esperen temps gaire ràpids. Els atletes, després d’aquelles setmanes d’incertesa, van entendre que la temporada de primavera havia passat de llarg. Va ser el moment de parar, agradés o no, i començar de nou al cap de dos o tres setmanes com si fos una pretemporada per a la tardor, l’altra època important de maratons. El focus del treball es va posar en el condicionament general, amb entrenaments llargs i suaus, juntament amb molt reforç muscular per a la prevenció de lesions: esquats, escales, gomes elàstiques, multisalts... La qualitat ha passat a un segon pla i són pocs els atletes que s’estan exigint ritmes ràpids. Els canvis de ritme són la manera més pràctica d’intercalar sessions de qualitat sense l’estrès que produeixen les sèries. Vuit minuts ràpids, seguits de dos minuts lents i repetir la sèrie unes 5 o 6 vegades.

Futur incert

A partir d’ara, Kenya especula amb obrir les seves fronteres abans de final de mes, però els casos d’infectats i de morts (molt baixos, en general) han sigut pitjors aquesta setmana. Algunes carreres previstes per a la tardor, en especial les maratons de Berlín i de Boston, ja s’han cancel·lat. Barcelona, per la seva banda, confia que es pugui celebrar (fins i tot van anunciar que «la Mercè» es faria). I el mateix afirma València sobre la seva marató per al llunyà 6 de desembre. 

Els atletes poden córrer, però, sense maratons i sense vols internacionals, el panorama és incert. Els formats virtuals cobraran més força a partir del 2020, però serà difícil que aconsegueixin el poder d’atracció de les carreres multitudinàries perquè l’èxit de les maratons (una cosa que no aconsegueix l’atletisme de pista) és que un corredor aficionat pugui estar en la mateixa línia de sortida que els corredors d’elit. I que pagui per això. D’aquests diners depèn que una carrera se celebri o no. I d’aquesta carrera depèn la subsistència de molts atletes kenyans i les seves famílies, veïns i comunitat.