21 d’oct 2020

Anar al contingut

MIRADOR

Catalunya, en fase d'entropia

RICARD CUGAT

Catalunya, en fase d'entropia

Joaquim Coll

Fa setmanes que els dirigents separatistes alimenten l'agitació però ara temen que el tsunami els depassi

En física se sol considerar que l’entropia és el desordre d’un sistema. És un concepte de la termodinàmica que ens parla, assenyalen els experts, de l’agitació molecular. Aquest desordre està en estreta relació amb la temperatura. La seva traducció a l’àmbit polític és un divertiment però resulta útil per descriure el nivell de degradació a què s’arriba en un moment donat. 

A Catalunya aquesta comparació és particularment pertinent ara mateix. Fa setmanes que la política catalana agafa molta temperatura, la qual cosa empeny els diversos actors a moure’s, sovint de forma caòtica, cap a un nou xoc. Més enllà de l’enfrontament entre constitucionalistes i independentistes, la guerra dins de cada bloc també és a l’ordre del dia. 

La moció de censura que va defensar Cs contra Quim Torra va tenir per objectiu real erosionar el PSC. El xoc parlamentari més descarnat va ser entre Miquel Iceta i Lorena Roldán. Però el més contradictori és que Torra va superar la reprovació amb més recolzaments dels que va obtenir quan va ser elegit fa 17 mesos malgrat ser el president amb menys autoritat i pitjor valorat. 

Una altra notícia desconcertant ha sigut el tret al peu que s’ha disparat Íñigo Errejón amb l’elecció del seu número u per Barcelona. Algú li ha col·locat un desconegut activista, Juan Antonio Geraldes, que primer va passar per la CUP i que fins i tot fa res recalava a Comunistes, el grupuscle que dirigeix Joan Josep Nuet, un mestre de l’oportunisme, ja que a l’abril va fer el salt a ERC per anar de diputat al Congrés. Doncs bé, el primer que ha fet l’ignot candidat per Més País ha sigut esborrar tots els seus tuits. Si Errejón volia representar Catalunya una cosa diferent a Pablo Iglesias i Jaume Asens, ha deixat clar que el votant d’esquerres federalista només té el PSC.

Per la banda independentista, el xoc entre JxCat i ERC ha assolit l’insult personalMíriam Nogueras acaba de dir «immoral i miserable» a Gabriel Rufián per comparar l’actuació dels Mossos trencant una porta per desallotjar una família amb la Policia Nacional fent el mateix l’1-O per confiscar una urna. 

I, en un altre ordre, què dir de les desqualificacions que des del mateix Govern ha rebut la proposta del pròfug Toni Comín de parar l’economia al preu que sigui per guanyar la batalla de la confrontació amb l’Estat.

A partir de dilluns l’entropia pot desencadenar-se del tot quan es conegui la sentència i l’ANC amb els CDR iniciïn les accions per col·lapsar l’àrea metropolitana. Fa setmanes que els dirigents separatistes alimenten l’agitació però ara temen que el tsunami els depassi i els empenyi a una cosa que no volen. Artur Mas, que a l’estiu admetia la inevitabilitat de nous «danys col·laterals» per continuar lluitant per la independència, crida ara a no alterar l’ordre públic. Per la seva banda, el republicà Roger Torrent tem que la pressió del carrer, al costat de la insensatesa de Torra, JxCat i la CUP li forcin a aprovar resolucions al Parlament que el portin a la inhabilitació. Però davant el desordre, l’Estat.