Estereotips implícits que frenen les carreres de les dones

Les persones que es dediquen a la ciència estan entrenades per ser objectives; l’activitat científica així ho requereix. Per això, molta gent pensa que actuen en qualsevol situació immunes a la subjectivitat, amb absolut rigor. Però les dades mostren que la realitat és una altra.

 

Una gran part de la població –i aquí hi ha incloses les persones que es dediquen a la ciència– associa de manera inconscient la ciència amb els homes. Sí, fins i tot al segle XXI. ¿Per què? Entre altres motius, per l’escassa presència de dones en algunes disciplines i per la falta de visibilitat de moltes de les que existeixen i han existit. Associar la ciència amb els homes de manera ‘automàtica’ és un estereotip implícit. Aquest tipus d’estereotips són percepcions no reflexionades que poden portar-nos a discriminar persones de manera involuntària.

Biaix de gènere

La revista ‘Nature Human Behaviour’ va publicar a finals d’agost un estudi realitzat per un grup d’investigadors del CNRS (Centre National de Recherche Scientifique, França) en què estudiaven els biaixos de gènere en les decisions dels jurats de la seva institució. La conclusió a la qual arriben és que, efectivament, existeixen aquests biaixos que frenen la promoció de les dones. Aquest estudi es basa en decisions reals preses per comitès de contractació, no en una situació fictícia com el famós efecte de Jennifer i John. És a dir, les resolucions preses per aquests comitès han afectat les carreres professionals de persones concretes.

L’equip d’investigació va analitzar durant dos anys 40 jurats responsables d’avaluar les sol·licituds –en totes les disciplines, des de les ciències més teòriques fins a les humanitats– per als llocs de director/a d’investigació del CNRS, l’estatus més alt possible en aquesta institució. Un total de 414 persones van respondre a qüestionaris durant els descansos en les sessions d’avaluació.

L’equip que va realitzar l’estudi va mesurar en primer lloc la presència de l’estereotip ciència-home entre els membres del comitè. Aquesta anàlisi es va realitzar mitjançant una «prova d’associació implícita» que consisteix a mostrar paraules a la pantalla d’un ordinador i mesurar la velocitat a què els participants assignen aquestes paraules amb una categoria en particular. Les persones amb un marcat biaix ciència-home reaccionen més lentament quan se’ls demana aparellar paraules relacionades amb dones amb conceptes científics. La conclusió d’aquesta prova mostrava que tant homes com dones en aquests comitès de contractació tendien a vincular la ciència amb una activitat masculina.

Aquests biaixos implícits difereixen de les creences explícites. En una altra enquesta realitzada a part, es preguntava directament als membres del jurat la seva opinió sobre la baixa representació femenina en algunes disciplines de ciència. ¿Es tracta de discriminació? ¿És un problema de càrrega de responsabilitats familiars? ¿Aquesta baixa presència es deu a les preferències de les dones? ¿És un problema d’habilitats? D’aquesta manera, van sortir a col·lació els biaixos explícits de les persones que formaven part dels jurats.

Aquestes enquestes es van realitzar durant el primer any d’avaluacions. Durant el segon any, no es va recordar als membres del jurat que l’estudi seguia en marxa. Els resultats per a les candidates van ser millors el primer any que el segon, any en què no es va esmentar als comitès l’existència dels estereotips implícits. El segon any, el comitè simplement avaluava pensant a escollir el ‘millor candidat’.

Formar en perspectiva de gènere 

Una de les investigadores participants en l’estudi comentava en unes declaracions: «La nostra evidència suggereix que quan les persones reconeixen que les dones poden enfrontar-se a barreres, són més capaços de deixar de banda els seus propis prejudicis. No veiem cap preferència a favor o en contra dels candidats masculins o femenins entre aquests comitès quan creuen que han d’estar atents a la possibilitat que els prejudicis puguin estar influint en la seva presa de decisions».

És a dir, els resultats suggereixen que el simple reconeixement de l’existència d’aquests biaixos que afecten la promoció de les dones podria ser la clau per garantir que els prejudicis implícits no influeixin en les decisions dels jurats. Els responsables de l’estudi assenyalen també la importància de formar aquests comitès en perspectiva de gènere perquè prenguin consciència d’aquests biaixos i els eliminin.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per cert, aquesta situació no és particular dels comitès del CNRS. Tant de bo aquestes recomanacions siguin tingudes en compte per altres institucions per aconseguir avaluacions més justes, en particular, per a les dones.

*Professora de geometria i topologia de la Universitat del País Basc i membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores