2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48805422 file photo  spain s foreign minister josep borrell attends a191004203728

zentauroepp48805422 file photo spain s foreign minister josep borrell attends a191004203728 / Yiannis Kourtoglou

Finalitzen les audiències dels candidats a formar part de l’Escola de Comissaris al Parlament Europeu. Els famosos ’hearings’. Aquesta mena d’exàmens orals als quals són sotmeses totes i cadascuna de les persones proposades pels Estats membres per governar l’executiu europeu. En aquesta ocasió, no obstant, aquest tràmit, que es repeteix cada cinc anys, no ha sigut tal. Hem vist de tot. Des d’aquells candidats que van caure en la fase prèvia, el representant hongarès, László Trócsányi, que havia de ser l’encarregat de la cartera d’Ampliació i la representant romanesa, Rovana Plumb, a la qual s’atribuïa la cartera de Transports.  En tots dos casos, ha sigut necessari que els seus països proposin altres persones amb menys conflictes d’interessos, si és possible, cap, que els permeti accedir a l’examen davant de la cambra.

No han sigut els únics. Hi ha hagut tocs d’atenció per al candidat polonès a comissari d’Agricultura Janusz Wojciechowski, per a la sueca aspirant a fer-se càrrec de la cartera d’Interior, Ylva Johansson, o la francesa Sylvie Goulard, candidata a comissària de Mercat Interior. Tots han hagut de donar més aclariments als eurodiputats. No hi ha dubtes que el Parlament Europeu ha decidit donar un petit escarment als governs davant de la insolència d’aquests en el nomenament de la presidenta de la Comissió, Von der Leyen.

Tots i cadascun dels aspirants han hagut de suar la samarreta per aconseguir l’aprovació. La tensió s’ha respirat a tot l’hemicicle al llarg dels dies que han durat aquests exàmens. Però si algú ha sabut superar-ho amb excel·lent ha sigut el ministre d’Exteriors espanyol, i futur alt representant per a la Política Exterior, Josep Borrell. Durant la compareixença va demostrar el seu coneixement tècnic de les institucions europees, però, sobretot l’impuls polític que vol donar Europa al món. Així ho ha demostrat quan planteja que «Europa ha de parlar el llenguatge del poder» a més de plantejar la necessitat d’uns Balcans sense fronteres. Això és, sens dubte, tota una declaració de principis.

Si volíem que les institucions europees es polititzessin, que hi hagués debats amb diferents punts de vista, sens dubte, això ho tindrem amb Borrell, que no es callarà una opinió provocadora a hores d’ara de la seva vida política. Es mou amb una aparent facilitat en els racons de Brussel·les, sap guanyar-se els seus col·legues, i molt pocs el guanyen en coneixements i brillantor dialèctica. D’entrada, ha aconseguit apaivagar de manera contundent aquells que van voler treure-li els temes més controvertits: Catalunya, Abengoa, Veneçuela i Kosovo. Sens dubte, un aprovat amb menció.

Notícies relacionades

A partir d’aquí, toca esperar la votació en plenari del conjunt de l’Escola de Comissaris el pròxim dia 23 d’octubre a Estrasburg, i també, una setmana després el desenllaç o no del ’brexit’. Encara queden jornades d’expectació fins que comenci aquest nou cicle polític que s’obre a Europa.

*Professora de Ciència Política a l’UCM i investigadora sènior a l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals (ICEI)