LA CLAU

El Parlament atònit

La Cambra catalana no legisla i el Govern no governa. El palmarès nacionalista es redueix a les retallades del benestar (2011-2012) i un paquet de lleis socials dissenyades per col·lidir amb les competències estatals

1
Es llegeix en minuts
palco-rc

palco-rc

No és un secret, però poca gent ho sap. Unes golfes habiten a les cambres més altes del Parlament. Sí, la mateixa ombra d’estupor, a mig camí entre la incredulitat i l’ofensa, va travessar el rostre de la reina Sofia quan se’n va assabentar.

Els Reis van visitar el Parlament el 15 de maig de 1985. Després de la recepció a l’hemicicle, Jordi Pujol acaparava l’atenció de Joan Carles a la sala dels passos perduts. El president de la Cambra, el democristià Miquel Coll, conversava mentrestant amb la reina Sofia. Els diputats formaven grupets murmuradors a una distància prudent. La socialista África Lorente es va sentir impel·lida a acostar-se i creuar algun comentari cortès amb la reina.

La reina Sofia havia vist la majestuosa escala d’honor, el saló de plens i la sala dels passos perduts, les estades més sumptuoses del palau. Lorente va creure oportú parlar-li del pis superior, acabat de rehabilitar:

-Majestat, a dalt hi ha les golfes.

Silenci. Un interrogant atònit en la mirada de la reina. I un llampec astorat que corre veloç del cervell a les cordes vocals de la diputada:

-Ehhh... em refereixo a l’altell, majestat. En català és ‘les golfes’.

-Vaja, és això, ja deia jo –va distendre la reina–.

Esglai o espant

Notícies relacionades

Gairebé 35 anys després, el que ve causant esglai o espant al Parlament no és un equívoc jocós sobre les golfes de l’altell, sinó el trencament dels drets de l’oposició, les proclames unilaterals i il·legals, l’apoteosi de l’agitprop, la falsedat incansable, els actes d’inici de campanya electoral a l’hemicicle, les crides d’una institució a la desobediència institucional... I l’escandalosa paràlisi legislativa.

El palmarès legislatiu i executiu de la majoria nacionalista en l’última dècada es limita a la pràctica a les retallades del benestar (2011-2012) i un efímer paquet de lleis socials dissenyades per col·lidir amb les competències estatals.  Totes les altres coses, congelades pel vent polar del procés: un Parlament que no legisla i un Govern que no governa.