El català i la delació

No és nou, però el fenomen s’ha intensificat. Twitter s’ha poblat de denúncies de locals o serveis –bars, fleques, restaurants, també centres mèdics– en què l’usuari ha sigut atès en castellà. El català, com a llengua oficial, ha de ser protegit i encoratjat. Més encara quan es tracta d’una llengua minoritària. Una altra cosa és la manera que es tria per promocionar-ne l’ús.

Als anys 70, els barris obrers reclamaven l’escola pública en català. El moviment veïnal, promogut pel PSUC, sabia que la reivindicació era imprescindible perquè els fills de la immigració s’integressin a la societat catalana. Aquell era l’ànim: integrar, no atacar. Els idiomes estan carregats d’emoció, es poden convertir en pont o en frontera. L’elecció  és rellevant. Que l’objecte de la denúncia tuitaire tingui com a principal objectiu persones immigrants que no coneixen el català afegeix a la delació un menyspreu social difícil de digerir. Protegir una llengua amb filferro espinós no és la millor manera d’animar a estimar-la. Un últim apunt: el castellà forma part de la cultura catalana des del segle XVI.