02 d’oct 2020

Anar al contingut

Dues mirades

El català i la delació

FERRAN NADEU

El català i la delació

Emma Riverola

Protegir una llengua amb filferro espinós no és la millor manera d'animar a estimar-la

No és nou, però el fenomen s’ha intensificat. Twitter s’ha poblat de denúncies de locals o serveis –bars, fleques, restaurants, també centres mèdics– en què l’usuari ha sigut atès en castellà. El català, com a llengua oficial, ha de ser protegit i encoratjat. Més encara quan es tracta d’una llengua minoritària. Una altra cosa és la manera que es tria per promocionar-ne l’ús.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Als anys 70, els barris obrers reclamaven l’escola pública en català. El moviment veïnal, promogut pel PSUC, sabia que la reivindicació era imprescindible perquè els fills de la immigració s’integressin a la societat catalana. Aquell era l’ànim: integrar, no atacar. Els idiomes estan carregats d’emoció, es poden convertir en pont o en frontera. L’elecció  és rellevant. Que l’objecte de la denúncia tuitaire tingui com a principal objectiu persones immigrants que no coneixen el català afegeix a la delació un menyspreu social difícil de digerir. Protegir una llengua amb filferro espinós no és la millor manera d’animar a estimar-la. Un últim apunt: el castellà forma part de la cultura catalana des del segle XVI.