Llepaculs

A la política espanyola, per ja degenerar del tot, li faltaven els insults i que es peguessin uns amb els altres al Congrés dels Diputats, com veiem de tant en tant a altres països. La segona cosa, afortunadament i creuem els dits, no ha arribat encara. La primera, sí. Estava sobrevolant-nos des de fa algun temps. Que si hipòcrita, que si feixista... Però es deia d’aquella manera, amb unes paraules que, de tant utilitzar-les, havien anat perdent força i valor. Ciutadans feia uns quants dies que apuntava maneres, davant el debat parlamentari de la seva moció de censura a Catalunya. Els nervis per les enquestes i el consegüent interès per convertir la sessió en un míting els estaven portant a centrar el tret en els socialistes. A mi, personalment, ja em va semblar una mica fora de lloc dir que, si el PSC no recolzava la moció, demostraria que estava «amb els de la goma-2», en al·lusió als membres detinguts del CDR i al recolzament que els va brindar Quim Torra. No perquè a mi m’agradi en absolut el president de la Generalitat, sinó perquè crec que es pot rebutjar l’oportunisme de Ciutadans i, alhora, no ser defensor de la violència.

El PSC ha decepcionado hoy a muchos. A mí ya no podía: lo abandoné hace 33 años sabiendo lo que era: un partido de lameculos paniaguados mezclados con ladrones pijos. Traidores, acomplejados, inmorales y nacionalistas dedicados a servirle a Pujol la cabeza del área metropolitana.

— Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial) 7 de octubre de 2019

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per començar, si la formació taronja volia prou recolzaments per a la seva moció, hauria d’haver buscat socis a través de negociacions serioses i intenses, no a través d’incendiàries compareixences en els mitjans de comunicació. I, sobretot, tenint en compte que al llarg de la legislatura Ciutadans va poder presentar des d’un debat d’investidura fins a mocions de censura, haurien d’entendre que la resta de partits no estan per ballar al ritme que ells imposin i quan ells ho imposin. Cert és que el PSC prefereix viure en aigües equidistants; conciliadores, com dirien ells. En tot cas, de cap manera està justificat el tuit del ciutadà Girauta. Anomenar els socialistes «llepaculs protegits barrejats amb lladres ‘pijos’», a més de «traïdors, acomplexats i immorals», em sembla motiu d’acomiadament fulminant. Si aquesta és la manera de fer política que empara Ciutadans en aquest cas, però qualsevol partit en les mateixes circumstàncies, que parin el món que jo en baixo.

És una autèntica vergonya que els nostres dirigents es pronunciïn en aquests termes sobre un rival polític només perquè no recolzi les seves iniciatives quan a ells els interessi. Albert Rivera ha dit que no li agraden aquestes paraules de Girauta, però que el PSC s’ha equivocat per no recolzar la moció. «No és al costat dels constitucionalistes quan s’hi ha de ser», afegeix Rivera. Fins i tot això seria discutible. El que crec que no admet discussió és que reduir el debat polític a caca, cul, pet, pipí és realment vergonyós.