Anar al contingut

L'era digital

La privacitat és possible

La privacitat és possible

Isabel Sucunza

Les llibreries són coses que no deixen cap altre rastre que l'empremta que pugui deixar al nostre cap

Entres en una llibreria, tries un llibre, en llegeixes la contracoberta, decideixes que el compres, passes per caixa i el pagues en efectiu. Arribes a casa, et poses a llegir. Set hores després (aquell dia o a trossets al llarg d'una setmana o un mes) l’acabes. Excepte al teu cap i al cap d’algun familiar que t’hagi vist llegint, d’algun conegut amb qui després hagis comentat aquesta lectura o de la llibretera en el cas que aquesta tingui molt bona memòria, no ha quedat al mòn (ni real ni virtual) cap rastre de què has fet amb el teu temps al llarg d'aquelles set hores de lectura.

Ho deia l’escriptora Jeanette Winterson fa uns dies quan li preguntaven en una entrevista sobre el fet de llegir: «‘Reading isn’t data’» (llegir no proporciona dades, no deixa rastre virtual); «els llibres, més que mai, són agents de llibertat enmig d’aquest malson controlador que ens fa sentir lliures, quan, en realitat, estem més vigilats que mai», continuava Winterson a l'entrevista.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Des de fa relativament pocs anys, el consum de cultura i d'oci s’ha digitalitzat. Comprem entrades per al teatre, per a concerts, museus...; comprem discos, llibres i videojocs; mirem pel·lícules, vídeos musicals; escoltem discos..., tot per internet. En molts dels casos, per a fer-ho, ens descarreguem aplicacions que demanen les nostres dades o que les agafen directament dels nostres perfils de les xarxes socials.

Com sempre, la preocupació per la privacitat arriba després d’haver-la perdut: no són pocs els llibres, articles i estudis que ara parlen de les conseqüències de cedir-hi tan alegrement informació que abans només ens pertanyia a nosaltres i al nostre entorn de persones més properes. Com sempre també, el problema se’ns ha acabat fent tan gros que no veiem que ja disposavem de les eines per esquivar-lo, en part almenys.

Anar a un museu, al teatre, a les llibreries, és una cosa que no deixa més rastre que l’empremta al nostre cap del contingut d'allò que després haurem vist o llegit.