A desobeir, ¡ara!

El senyor Llobet està en la seixantena i sempre ha tingut una conducta irreprotxable. És advocat, pare de tres fills, bon marit i gran aficionat a la papiroflèxia. La seva vida ha sigut fins ara estrictament usual i regular.

El senyor Llobet veu que la Generalitat de Catalunya recomana la desobediència civil pacífica i que l’ANC diu que cal col·lapsar la xarxa viària. Es proposa, disciplinadament i mecànicament, portar-ho a la pràctica abans d’hora.

Arriba al seu bufet d’advocat i deixa el seu Audi amb dues rodes sobre la vorera i mig cotxe ocupant un carril. Aliè als clàxons i els improperis, puja al seu despatx i penja al balcó la bandera tricolor del regne de Benín, on va viatjar fa un any amb la seva dona i el matrimoni Masllorens.

Quan arriba el primer client, Llobet li aconsella que desobeeixi, que no pagui la multa d’Hisenda  i que deixi de passar-li la compensatòria a la seva dona. Que no es preocupi, que l’hi aconsella amb la garantia de la Generalitat.

–Deixa el teu cotxe a doble fila o en un pipicà. Tranquil, ells saben el que fan.

–Però tu no ets ‘indepe’.

–¡No, però la desobediència civil és l’hòstia!

A l’hora de menjar, el senyor Llobet observa estranyat que la grua s’ha emportat el seu cotxe. Sense pensar-s’ho, puja a un taxi.

–Són set euros.

–Perdoni que no li pagui, però és que estic en desobediència.

Els crits i els improperis del taxista formen una sanefa lingüística sense precedents en els llenguatges indoeuropeus.

Al llarg del dia, Llobet continua desobeint: es despulla a casa i es posa un davantal humorístic, davant de l’estupor familiar. Posa TV-3 amb el so d’una porno, que encaixa bastant bé. Truca al bufet i diu que no hi anirà a la tarda.  Surt al carrer i empeny un contenidor fins a deixar-lo en plena calçada. Una patrulla de la Guàrdia Urbana li demana la documentació.

–¿No veuen vostès que vaig en davantal?

Entra a la seva sucursal bancària i demana que li donin en efectiu tots els diners dels seus comptes corrents.

–No és possible, senyor Llobet. Té molta quantitat a termini fix i, a més no disposem de tant efectiu ara mateix.

–Miri, estic desobeint i necessito diners.

–¿Vostè?... Jo també estic en desobediència civil. Els seus diners els hi he enviat a l’ANC.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A Llobet li cau el davantal a terra.

Es commemora el segon centenari del naixement d’Henry David Thoreau. «L’única obligació que tinc dret a assumir és la de fer a tota hora allò que considero recte». Un crit moral contra l’esclavitud i contra la guerra amb Mèxic, però també una tipus un mica confús d’objecció a gairebé qualsevol tasca de govern en favor d’una idea llibertària i minimalista de l’Estat. Ja se sap: «El millor Govern és aquell que no governa en absolut». Glups.