30 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

¿Un octubre dramàtic per a Barcelona?

Ferran Nadeu

¿Un octubre dramàtic per a Barcelona?

Jordi Alberich

Potser ha arribat el moment que la ciutadania comenci a manifestar-se per la moderació

Estem iniciant un mes d’octubre  que, de fa temps, es ve anunciant com a molt complex, quan no revolucionari. En vista d’esdeveniments recents i de la conjuntura social i econòmica, les conseqüències del que passi aquest mes poden resultar gairebé irreversibles per a Barcelona. I en conseqüència, per a tot Catalunya.

Una cosa incomprensible si atenem les enquestes que venen a confirmar com, molt clarament, la ciutadania catalana, i també la del conjunt d’Espanya, prefereix una sortida negociada al conflicte, algun tipus de tercera via allunyada tant de la unilateralitat com d’una nova aplicació de l’article 155. Una moderació que es reflecteix en la millora de la convivència i en la menor predisposició ciutadana a «prendre el carrer», com mostra la gran disminució en el nombre d’assistents a les manifestacions. 

No obstant, la irracionalitat política està arribant a nivells sorprenents i, tot i que des de les institucions no s’hagi trencat la legalitat, això pot passar en qualsevol moment. De fet, podria haver passat ja amb l’acció violenta que preparaven uns membres d’un CDR. En cas que fos certa la implicació d’algun alt càrrec polític en aquesta trama, i en un clima de crida a la desobediència des de la presidència de la Generalitat, podem trobar-nos amb l’aplicació del 155, o de la llei de seguretat nacional. 

En cas de ser així, es pot pensar que durant els mesos en què ja es va suspendre l’autonomia de Catalunya, la vida ciutadana no es va veure alterada i, fins i tot, l’activitat econòmica va tendir a normalitzar-se. Però en les actuals circumstàncies, les conseqüències resultarien molt més dramàtiques.

Així, a diferència de fa un parell d’anys, ens estem endinsant en una fase de desacceleració econòmica que comença a afectar la creació d’ocupació. Una tendència que, a més, arribaria a una societat catalana tan extenuada com desorientada. Al seu torn, ja fa molts anys que la política, focalitzada en el procés, ha desatès la gestió dels serveis públics. Els senyals d’alarma ja són molts, explícits en el cas de la seguretat, però no menys preocupants en àmbits com la sanitat.

Finalment, Barcelona. La ciutat ha vist com es debilitava aquest enorme atractiu de què disposava fa una dècada. I, el més preocupant, la seva força econòmica resideix en el que ve a denominar-se ‘soft power’, aquell conjunt d’activitats, des del turisme  i els congressos a la nova economia i la investigació, que per al seu desenvolupament requereixen d’espais amables, segurs i amb qualitat de vida. Unes característiques pròpies de Barcelona, i així l’hi reconeixia el món. Un nou episodi com el que vam viure fa dos anys, resultaria definitiu per deixar de ser una ciutat de referència. 

La política, almenys a curt termini, continuarà radicalitzada. Potser ha arribat el moment que la ciutadania, la denominada societat civil, comenci a manifestar-se per la moderació. Tot i que sigui de manera poc moderada.