Zona de baixes emissions

Explicar abans d'aplicar

Les administracions han de fer un esforç per prevenir la població, informar-la de possibles ajuts i alternatives, i evitar que la restricció de vehicles contaminants s'hagi de descafeïnar o prorrogar

2
Es llegeix en minuts

Els mecànics dels tallers s’han convertit en els màxims impulsors de la zona de baixes emissions. En aquests garatges i davant de factures astronòmiques és on molts conductors s’adonen que han de canviar els seus vehicles vells i contaminants. No els val la pena pagar uns diners per un cotxe o una moto que a partir de gener no podrà circular per Barcelona.

Sospito que bona part dels propietaris dels 50.000 vehicles afectats viuen en la feliç ignorància. Hi ha massa calma tenint en compte el que implica aquesta mesura, que toca la butxaca i obliga a canviar hàbits a molta gent. Com passa amb les ‘males notícies’, hi ha qui ha d’estar esperant que en l’últim moment es faci marxa enrere, però en aquest cas res hauria de fer canviar els plans. La zona de baixes emissions és una bona idea, sobretot perquè és una mesura d’aplicació immediata, però s’explica en veu baixa, sense fer gaire soroll per no molestar abans de temps a qui no li agradarà.

Notícies relacionades

Es necessita una contundent campanya de comunicació. Canviar-se el cotxe no és tan fàcil com comprar una T-10. Les administracions han de fer un esforç per prevenir la població, informar-la de possibles ajuts i alternatives i evitar que la restricció de vehicles contaminants s’hagi de descafeïnar o prorrogar encara més perquè la població no està preparada. No hi hauria d’haver excuses. Ni per als governs per no aplicar-la, ni per als ciutadans per no complir-la. S’ha d’evitar el que va passar amb la primera superilla fa tres anys. Els conductors hi van topar. Les pancartes a favor i en contra van omplir els balcons del Poblenou, els comerciants es van posar les mans al cap i la imatge de màxim despropòsit va ser la d’un bus de TMB passant per on no devia.

Iniciativa inqüestionable

Les superilles es van interpretar com un «caprici de Colau» i un càstig per a veïns i taxistes; alguns encara les veuen com un forat negre d’on no podràs sortir mai. El que llavors va ser una crisi de govern ara és una iniciativa inqüestionable. Les superilles estan plenes de gent, s’hi camina i s’hi respira millor i l’emergència climàtica les justifica. El problema no era el concepte, sinó la nul·la informació que se’n va donar. No s’havia explicat prou ni com es farien ni els motius pels quals es creaven. El temps ha donat la raó a les superilles i el temps donarà la raó a la zona de baixes emissions, però la informació prèvia i una mica més de convenciment per part dels governs ho podria accelerar tot una mica.