'Impeachment' als EUA
No podreu amb Trump
La denigració excessiva oblida que la bogeria del president no només el descriu, sinó que també explica la seva elecció en uns temps que han suprimit qualsevol vestigi de racionalitat.
zentauroepp50035322 u s president donald trump attends a bilateral meeting with190924203421 /
Il·lusos, no podreu amb Trump. L’encesa de la maquinària de l’’impeachment’ ha desencadenat més pànic entre els denunciants que en el processat, el qual recicla la maniobra demòcrata en combustible per alimentar la seva reelecció. El magnat dels negocis tèrbols s’ha vist acorralat per la justícia més vegades que la suma dels seus rivals. «Tota la meva vida és una aposta», diu una de les frases favorites del president. Als seus adversaris els falta convicció per desafiar les murrieries del lluitador de carrer.
L’’impeachment’ és la cirereta d’una estratègia desencertada, que ha deambulat durant quatre anys per la premsa. Cap president nord-americà ha sigut el destinatari d’un atac massiu comparable al disfrutat per Trump. S’omet que el personatge perillós era George Bush, que va conduir el planeta a una situació catastròfica, amb centenars de milers de morts i la cobertura impagable dels mitjans liberals del seu país. I ningú ha superat Obama en execucions selectives, de nou amb el silenci dels humanitaris. El progressisme mundial denuncia a consciència cada comentari malhumorat de Trump, fins a consolidar la seva fanfarroneria que «soc el Hemingway de Twitter».
La denigració excessiva oblida que la bogeria del president no només el descriu, sinó que també explica la seva elecció en uns temps que han suprimit qualsevol vestigi de racionalitat. El magnat pot conduir al suïcidi del planeta, però un sol home no ha creat les condicions per a l’extinció, nodrida durant dècades d’imperi de la hipocresia denominada diplomàcia. Ordenar al president d’Ucraïna que investigui el màxim rival en la cursa a la Casa Blanca encaixa amb el comportament habitual de Trump, que es considera per sobre de la llei en el seu delirant «puc disparar a algú a la Cinquena Avinguda sense perdre un vot». L’instigador es reserva, a més, la cabriola final, atorgar-se a si mateix el perdó presidencial. Com diu la seva llei favorita, «jo no parpellejo». I vosaltres ja ho heu fet.
