¿Per què no te'n vas?

Durant la celebració del segon aniversari de l’1-O, la periodista de Telecinco Laila Jiménez va ser víctima de la fustigació d’uns exaltats. Alguns dels manifestants la van insultar, empènyer i fins i tot llançar líquid al cap. «¿Per què no te’n vas?» i «mentiders», li van etzibar. Li van impedir narrar com havia sigut la manifestació independentista pels carrers de Barcelona. La reportera, a més, va fer de guardaespatlles improvisadament d’una altra companya de Televisió Espanyola perquè ella pogués fer la connexió en directe.

No és la primera vegada que passa i lamentablement potser no serà l’última. A la Diada de l’any passat va passar una cosa semblant. A Ángela García Romero li van tirar una pedra i va rebre diverses empentes. Assistim, doncs, a un altre atac contra la llibertat de premsa, que és, en definitiva, l’instrument de què es nodreix el dret a la informació de la ciutadania. Els responsables d’aquestes agressions, tan covardes, reclamen llibertat d’expressió al mateix temps que intimiden i agredeixen perquè els altres no facin ús de la seva.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tots els atacs són intolerables. Les coaccions i les agressions contra els professionals de la informació, vinguin d’on vinguin i atemptin contra qui atemptin, mereixen una condemna explícita i sense titubejos. El retret a aquestes actituds ha de ser rotund i no hi ha lloc per als silencis pel fòrum dels que, a cop de tuit, denuncien la iniquitat només quan es comet contra els de la seva banda. Si es condemna una agressió, es condemnen totes. Independentment de la bandera que porti l’energumen de torn, per reproduir l’epítet que dedica Gabriel Rufián als que es van comportar així amb la periodista de Telecinco.

A l’acabar aquestes línies es fan notar algunes absències en la reprovació dels fets. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el CAC i diverses associacions ho han condemnat i han reiterat que els periodistes no poden ser objecte de coaccions. Reclamen un respecte del qual tots som coresponsables. La nostra solidaritat i suport a les companyes i companys que van suportar la intolerància d’alguns radicals, siguin els que siguin.