Anar al contingut

Dues mirades

Parin això

THIERRY ROGE

Parin això

Emma Riverola

Hi ha camins, però requereixen intel·ligència, generositat, temperància i coratge. Els que els posseeixin, tenen la responsabilitat de parar l'espiral

La crònica de Guillem Sànchez era meridiana. Andreu Joan Martínez, director general dels Mossos d’Esquadra, ha renunciat «perquè era conscient que ni el president Quim Torra –ni tampoc Carles Puigdemont– hi confiaven». Preocupant. Els dos personatges voregen el fanatisme. El primer ja va arribar al govern amb el seu entossudiment, la seva inanitat, el seu ardor i el seu menyspreu. El segon és un home ferit per una tardor funesta en què ningú va saber frenar a temps.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Les últimes sessions del Parlament ens remunten a aquells dies. Torra i Puigdemont continuen empenyent. ¿Cap a on? La unilateralitat va fracassar. I només va provocar dolor. Res ha canviat. Alguna cosa sí, un director dels Mossos que no semblava disposat que els carrers fossin «sempre nostres». La sentència exacerbarà els ànims en plena campanya electoral. Cs va perdre els papers –i la dignitat– mostrant fotos de l’atemptat de Vic. I part dels polítics independentistes van cridar llibertat per a uns detinguts acusats de terrorisme. Hi ha camins, però requereixen intel·ligència, generositat, temperància i coratge. Els que els posseeixin, tenen la responsabilitat de parar l’espiral.