Parin això

La crònica de Guillem Sànchez era meridiana. Andreu Joan Martínez, director general dels Mossos d’Esquadra, ha renunciat «perquè era conscient que ni el president Quim Torra –ni tampoc Carles Puigdemont– hi confiaven». Preocupant. Els dos personatges voregen el fanatisme. El primer ja va arribar al govern amb el seu entossudiment, la seva inanitat, el seu ardor i el seu menyspreu. El segon és un home ferit per una tardor funesta en què ningú va saber frenar a temps.

Les últimes sessions del Parlament ens remunten a aquells dies. Torra i Puigdemont continuen empenyent. ¿Cap a on? La unilateralitat va fracassar. I només va provocar dolor. Res ha canviat. Alguna cosa sí, un director dels Mossos que no semblava disposat que els carrers fossin «sempre nostres». La sentència exacerbarà els ànims en plena campanya electoral. Cs va perdre els papers –i la dignitat– mostrant fotos de l’atemptat de Vic. I part dels polítics independentistes van cridar llibertat per a uns detinguts acusats de terrorisme. Hi ha camins, però requereixen intel·ligència, generositat, temperància i coratge. Els que els posseeixin, tenen la responsabilitat de parar l’espiral.