Anar al contingut

LA CLAU

Festival ultranacionalista

DAVID CASTRO

Festival ultranacionalista

Luis Mauri

La moció de censura de Cs a Torra no és més que un estratagema electoral. Rivera intenta impedir el seu defalliment exacerbant la dialèctica entre el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català

L’espera de la sentència del procés produeix monstres. Esguerros com els que emergeixen del somni de la raó i del geni de Goya. El còctel en el qual s’agiten la imminent sentència del Tribunal Suprem i la campanya electoral del 10-N pot ser lisèrgic.

Ciutadans ha presentat una moció de censura contra el president català, Quim Torra. El debat començarà dilluns al Parlament. L’electrització de l’arena política potser ha fet oblidar una dada recent. Les últimes eleccions catalanes, celebrades fa menys de dos anys, les va guanyar Ciutadans. Malgrat la seva victòria, Inés Arrimadas mai va intentar ser investida com a presidenta de la Generalitat. Ella havia guanyat, en efecte, però el bloc independentista sumava la majoria absoluta de la Cambra. Una victòria pírrica. Arrimadas no tenia cap oportunitat de sortir airosa de la situació. Va declinar i va cedir el pas. Pel mateix motiu, el seu grup tampoc va voler mai presentar una moció de censura. Fins ara.

Estratagema electoral

Ni l’aritmètica ni els blocs ideològics de la Cambra catalana han variat des d’aleshores. La moció de censura de Ciutadans contra Torra té les mateixes possibilitats de prosperar que la investidura que Arrimadas mai va intentar. És a dir, cap. ¿Què ha canviat, a més del relleu d’Arrimadas per Lorena Roldán al capdavant del grup parlamentari taronja? Hi ha només dos canvis substantius. El primer, que d’aquí a 40 dies hi ha noves eleccions generals. El segon, que Ciutadans, a diferència d’aquell hivern del 2017, quan Albert Rivera prenia ja mesures mentals del despatx de la Moncloa, està en alerta vermella i udoladora per perill de defalliment.

La moció de censura no és més que un estratagema electoral. Un esclat d’oportunisme. Rivera intenta recuperar terreny exacerbant la dialèctica entre l’ultranacionalisme espanyol i l’ultranacionalisme català. Tots dos es retroalimenten sense fi. Fonamentalisme, sobreactuació, esquinçat de vestidures, provocació... Tots els ingredients necessaris per dinamitar qualsevol via d’entesa. El somni de la raó. Els monstres.