Efímer i efemèrides

És curiós que ‘efímer’ i ‘efemèride’ tinguin una etimologia comuna, ‘ephímeros’. El primer fa referència a una circumstància que només dura un dia o, per extensió, que té una durada curta. I, encara més: que es dilueix en la memòria sense que en quedi constància. El segon és justament el contrari. Prové del càlcul de la regularitat permanent dels astres o de la minuciositat amb què es registraven els esdeveniments històrics, dia a dia, i, per extensió, recalca la singularitat d’un fet, la petja del qual sempre més voldrem evocar. L’efímer s’evapora i l’efemèride roman.

¿Qui, dels que hi eren, podrà oblidar l'u d’octubre de 2017? ¿I qui pot afirmar, amb convicció, que l’esperit d’aquell dia no es dissoldrà com tots aquells moments que es perden en el temps, com les llàgrimes sota la pluja? ¿O és que ja s’ha perdut? Aquell u d’octubre no va guanyar la independència ni es va legitimar cap declaració unilateral, com alguns encara es pensen. Aquell dia es va congriar un moviment d’un alt valor democràtic i social, pacífic i tenaç, enterbolit i enfosquit per la tempesta que tots coneixem. Entre l’efemèride que es commemora i l’efímera victòria cívica del moment.