'Time for a reset'

La crisi ha obligatmilions de persones a tot el món a reinventar-se. En alguns casos de manera dramàtica, perquè ho han perdut gairebé totfins i tot allò que, encertadament o equivocadament, donava sentit a les seves vides: el consum, el lloc de treball, l’estatus social, etc. Han hagut de buscar el sentit en altres coses. El 2011, Nicolas Sarkozy va advocar per la «refundació» del capitalisme. Ningú li va fer cas. No tenia ni la credibilitat ni la capacitat d’emprendre una empresa de tal envergadura. Va quedar en una ocurrència a la sortida d’una cimera del G-20 od’una entrevista amb Merkel. Vuit anys i milions d’hores de sofriment després, ara el diari Financial Times –allà continuen liderant els diaris que s’han transformat– promou la campanya «Capitalism, time for a resetEs tracta d’una proposta d’una «nova agenda» que, en paraules del seu editor, Lionel Barber, pretén incidir en «la necessitat de reformar per preservar». El punt de partida del FT és considerar que posar el focus «en el benefici per als accionistes és necessari però no suficient per gestionar les empreses» en aquest segle XXI. Cal tenir en comptealtres components: els treballadors, l’entorn social, l’entorn natural. Perquè del que es tracta és de conjugar els beneficis amb un «propòsit», la missió que deien a les escoles de negoci més clàssiques. Diu Sergio Roitberg en el seu fantàstic llibre Expuestosen l’era de la transparència. La proposta del FT no està gaire allunyada de la demanda que ha fet el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, d’un «nou pacte social».

¿Ha arribat el moment que el capitalisme es reinventi en el sentit que exigeix el FT? Algunes emergències del moment indiquen que sí. Tenim una emergència ocupacionalperquè als països que intenten sortir de la pobresa, i ara també en els més desenvolupats, la feina ja no allibera les persones de la pobresa. Els baixos salaris són, en aquest moment, un dels principals obstacles per a la recuperació econòmica, perquè frenen el consum i bloquegen el crèdit per la insolvència. I des que Marx va escriure Salari, preu, capital, sabem que el preu de la feina va lligat al preu del capital, és a dir, als beneficis. I aquesta realitat es pot agreujar segons com es gestioni la irrupció dels robots al mercat laboral. Tenim, en segon lloc, una emergència climàtica, a la qual moltes empreses, ho hem vist aquesta setmana en la cimera de Nova York, comencen a respondre amb més contundència que alguns governs. I la revolució verda té també molt a veure amb els beneficis a curt termini que el FT prova de qüestionar. En tercer lloc, tenim l’emergència feminista, que també ocupa ja centralitat en moltes agendes i l’origen de la qual molts autors vinculen amb certes maneres d’entendre el capitalisme. També a favor d’aquest ‘reset’ del capitalisme tenim el declivi de les receptes màgiques per sortir de l’atzucac en què estem des del 2008: Trump i Johnson s’esllangueixen i, a escala local, Rivera i Iglesias entren en barrina. FT l’encerta: ara és el moment.