Anar al contingut

Ciència

¿Com funciona un centre de recerca?

ALBERT BERTRAN

¿Com funciona un centre de recerca?

Manel Esteller

Els científics han de ser l'epicentre d'una estructura que proporcioni les condicions ambientals i econòmiques adequades perquè desenvolupin millor la seva feina

La ciència ens ha donat una vida més confortable i llarga. En altres ocasions he explicat el procés de la descoberta, així com el de la seva possible comercialització. Avui us voldria parlar de com funciona un centre de recerca. El “públic general“ coneix poc d’aquest món més enllà de les descobertes que puguin ser anunciades als mitjans de comunicació o les entrevistes als seus científics. Un centre de recerca funciona com un supermercat o com una antiga comuna hippie? Doncs la resposta seria que s’assembla a una fàbrica de productes sofisticats, no a una factoria de producció a l’engròs. L’element central d’un centre de recerca són els seus investigadors. Han de ser el “nucli dur”.

Els instituts de recerca han de procurar que el seus científics desenvolupin la seva millor feina donant-los les condicions ambientals i econòmiques adequades. Són l’epicentre de l’estructura al voltant de la qual s’han d’afegir totes les altres coses. Els investigadors es distribueixen en caps de laboratori, responsables de dirigir les corresponents àrees de recerca i aconseguir financiació competitiva pel grup, i el personal del mateix. Aquests últims professionals es poden subdividir de moltes formes, i en una distribució ideal, si les fonts econòmiques ho permeten, hauríem de trobar investigadors associats o sèniors, investigadors post-doctorals i investigadors pre-doctorals o en formació, a més de personal tècnic superior i de formació professional, més els estudiants de fi de grau i màster. I a l’estiu, l’alegria dels joves estudiants encara no llicenciats que fan pràctiques! Els grups de recerca es poden agrupar, si hi ha molts, en programes d’investigació per temes afins, així sumar sinergies i buscar complementarietats.

Tot centre que busqui l’excel·lència i les descobertes més punteres ha de tenir a més unes unitats de suport tècnic que facilitin la vida als seus investigadors i que estiguin al servei dels mateixos. En el cas de centres de biomedicina, serien les unitats de bioinformàtica (per analitzar “big data”), genòmica (per generar “big data” del material nucleic), proteòmica (per generar “big data” de les proteïnes) i un reguitzell d’unitats similars. En un escenari ideal, aquestes unitats també haurien de realitzar recerca per millorar les seves tecnologies. Qui millor que ells que coneixen al detall els aparells amb els que treballen!

L’administració, la 'bèstia negra'

Després tenim la gran “bestia negra” dels centres de recerca: l’administració. Se’ls ha d’explicar de forma clara que la seva única missió és servir als investigadors. És a dir que l’administració no és un fi en sí mateixa sinó un mitjà per a que els científics puguin fer millor la seva feina. Normalment hi ha la figura d’un gerent i de la mateixa pengen les finances, compres i recursos humans. La flexibilitat ha de ser una de les seves altres prioritats: els investigadors estan sempre pendents d’una convocatòria de beques o altra i en els “temps morts” entre un projecte o altre s’han de pagar les nòmines i les factures igualment! Heu de saber que cada investigador quan rep finançament extern ha de dedicar un 10%-25% d’aquests diners al propi centre, és el concepte que es diu “overhead”. Recordar també que mai la funció de la gestió econòmica d’un centre de recerca hauria ser la de guanyar diners sinó que potser cada any s’hauria de quedar a zero entre ingressos i despeses: això indicaria que s’ha gastat tot el recaptat i tant de bo hagi repercutit amb més mitjans pels investigadors. Que ells puguin pensar en les seves idees originals de recerca i altres es preocupin  del dia a dia de l’economia interna del centre.

Oportunitats de negoci

Els millors centres de recerca també compten amb àrees d’estratègia que busquen oportunitats de negoci i comencen a dibuixar les noves disciplines d’investigació del futur, aconsellats per experts internacionals independents anomenats consells assessors (scientific advisory board, SAB). I tres àrees de gestió molt important: el servei d’informació de convocatòries de beques i projectes així com de la seva justificació econòmica una vegada aconseguides; l’àrea de comunicació que fa arribar les descobertes al públic no expert; i l’àrea d’innovació que estudia i dóna els primers passos per l’explotació comercial de les troballes dels investigadors del centre.

Totes aquestes peces formen una gran família. I de vegades a les famílies hi ha parents que no es parlen. Error. De vegades hi ha centres que ho focalitzen tot a la immediatesa mediàtica o al guany econòmic. Error. Els centres de recerca estan per produir coneixement, desitjant que com a mínim una part del mateix contribueixi a millorar les condicions de vida de la societat.