Anar al contingut

Nova etapa a l'Ajuntament de BCN

Governar en plena tempesta

Governar en plena tempesta

Eva Arderius

No serà fàcil que la governabilitat de la ciutat en surti indemne amb la sentència i les eleccions

S’ha acabat la Mercè, s’ha acabat la festa i comença de veritat el mandat a l’Ajuntament de Barcelona. Després de la tempesta provocada per una investidura complicada, tocaria una mica de calma. Ara, en aquest costat de la plaça de Sant Jaume, l’ecosistema sembla diferent, aquí sí que s’intueix un terreny més fèrtil perquè puguin fructificar els acords. La ciutadania ho exigeix al govern i a l’oposició. Als barcelonins se’ls acaba la paciència, i hi ha la sensació compartida que cal fer un esforç perquè la ciutat funcioni i no empitjori.

L’ajuntament barceloní és l’única institució amb certa solidesa en què no hi ha possibilitat d’avançar eleccions; està condemnada a governar i els partits, a entendre’s. I ja ha començat a passar. El primer moviment l’ha fet Esquerra. El seu líder, Ernest Maragall, ja ha mostrat la seva predisposició de negociar el pressupost i arribar a un acord. Maragall, que és qui podria tenir més recels i retrets cap als comuns, fa un elegant exercici de responsabilitat. Ja veurem com acaba la negociació a l’Ajuntament i a la Generalitat, però la mà estesa ja és tot un gest que ni comuns ni socialistes haurien de desaprofitar. Aquests tímids i inicials acords pretenen millorar la seguretat minvada, acabar infraestructures pendents i afrontar una crisi que rematarà els ciutadans que encara no han sortit de l’anterior. Els republicans, però també la resta dels grups municipals, hauran de decidir si aproven o no els primers comptes d’Ada Colau Jaume Collboni. La decisió marcarà el mandat i els retratarà tots. Es veurà qui opta per una oposició dura i qui prefereix tenir un paper en la governabilitat, tot i que sigui des de fora.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Però les condicions per negociar no són les millors. La tardor no era plàcida i ara, amb la repetició de les eleccions generals, encara ho és menys. El diàleg pressupostari coincidirà amb l’inici de la campanya. Serà difícil fins i tot per als que governen. Barcelona en Comú i el PSC hauran de fer com si no sentissin els retrets que es faran Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en els mítings. Però la veritable prova d’estrès no seran les eleccions. La veritable sotragada arribarà abans de novembre, serà la sentència de l’1 d’octubre, que afecta directament el regidor més veterà de l’Ajuntament i president del grup de Junts per Catalunya, Quim Forn.

La reacció del PSOE (amb una hipotètica aplicació del 155) posarà a prova el govern bipartit i també el recolzament d’ERC. ¿Què faran els republicans? ¿Podran recolzar el pessupost ‘comú-socialista’ si davant d’una sentència condemnatòria, el govern en funcions de Pedro Sánchez té una resposta molt dura contra els que la rebutgen? ¿Colau podrà mantenir la seva aliança amb el PSC per molt blindada que hagi nascut? ¿I els socialistes podran ignorar els gestos dels comuns amb els presos? ¿I podran aïllar el que passi aquí sense posar les coses més difícils al seu líder a Madrid? Les pressions seran dures i vindran de tot arreu, ja veurem si la governabilitat de la ciutat en surt indemne. Caldrà pensar més que mai en Barcelona. No serà fàcil.