Garantir els drets sexuals i reproductius

Fa uns dies es va celebrar al Parlament el 10è aniversari de l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva coordinat per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. En aquest context vam tenir el privilegi d’escoltar una presentació de Neil Datta, basada en el seu llibre ‘Recuperant l’ordre natural’, on desemmascara l’ofensiva dels moviments ultraconservadors a tot el món. Ja intuïm, fa temps, que la ultradreta –especialment els moviments extremistes religiosos– es rearma davant dels avenços de drets dels últims que s'han anat produïnt en els últims 30 anys.

Més enllà d’identificar cada acció, cada moviment o cada tuit com un fet aïllat o com una anècdota que omple cada cert temps els mitjans de comunicació, caldrà identificar quines estratègies hi ha darrere i entendre que en la limitació dels drets sexuals està la llavor de la limitació de les llibertats democràtiques. Si ens fixem podem observar amb perplexitat com conceptes antics reben ara una pàtina de modernitat i de naturalitat. ¿Qui pot estar, per exemple, en contra de defensar la vida? Ara bé, quan defensar la vida es tradueix en que l’Estat és qui pretén decidir per tu quan les dones hem de donar vida o quan cadascú de nosaltres ha de morir, llavors, ¿de què estem parlant? Parlem, doncs, del dret a l’avortament –sobretot–, però també del dret a l’eutanàsia com dos pols d’un mateix contínuum; parlem d’un fals debat que ja estava força superat a la majoria de països europeus.

Noves però velles onades

Ens referim a tornar a posar en qüestió els drets individuals, aquells que no poden ser tutelats ni decidits per l’Estat. Pretendre anar enrera en aquest debat és també una regressió en la qualitat democràtica i presenta una intenció ideològica clara. El mateix ens trobem si ens referim al concepte 'matrimoni'. Aquestes noves però velles onades, de fonamentalisme religiós, tornen a problematitzar en alguns països sobre la "naturalitat" de cap altra tipus d’unió que no sigui el matrimoni heterosexual. La fal·làcia de la "naturalitat" pretén donar, de nou, caràcter de veritat a un argument LGTBI-fòbic tornant a imposar un determinat model de vida, de família i, per tant, sociopolític.

El que resulta especialment pervers d’aquesta estratègia, i espanta, és com –i aquí inclouria la dreta i la ultradreta– s’han anat apropiant de conceptes i metodologies de reivindicació que històricament han estat estendard de les esquerres en les seves lluites. Parlem de les manifestacions (tan criticades per les dretes en etapes anteriors), els escarnis davant de les clíniques abortives, les recollides de signatures per demanar canvis legislatius, el bombardeig a les xarxes socials... Tot allò que és negat i reprimit en règims totalitaris com els que, més o menys directament, pretenen instaurar. Parlem doncs d’instrumentalitzar eines democràtiques per aconseguir objectius antidemocràtics. Ens trobem davant el repte de contrarestar aquesta onada regressiva essent coherents; respectant les eines democràtiques i la llibertat d’expressió tot i sabent que sota l’aparença de la participació ciutadana i corrompent la llibertat d’expressió hi ha una voluntat de tutela de les vides dels ciutadans, però, sobretot, de les ciutadanes.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

En aquest sentit, la gran amenaça pels moviments ultraconservadors és el feminisme que és, sens dubte, el seu principal enemic. Han decidit anomenar-lo ideologia de gènere amb la perversitat que suposa negar la desigualtat estructural; una qüestió objectiva. És estratègic per aquests moviments controlar, especialment, els cossos de les dones en tots els aspectes. És el que permet mantenir l’ordre establert i fins i tot portar-nos a estadis anteriors de les estructures socials on les religions estaven profundament imbrincades amb l’Estat i, per tant, amb la política.

És per això que la lluita feminista està essent cabdal en aquest moment històric i especialment si hi posem el focus en els drets sexuals i reproductius. És el que remou els fonaments de l’ordre patriarcal i per això hi ha la voluntat de controlar-la. Quan els moviments ultraconservadors apel·len al retorn de la "naturalitat" obliden, intencionadament, que no som éssers naturals, som éssers socials, persones, amb capacitat racional i, per tant, amb capacitat per revertir les desigualtats i reconèixer en l'altre la capacitat de decidir sobre la seva pròpia vida. Alerta, no caiguem en la trampa de sacralitzar la natura com la solució total.