LLIBERTAT CONDICIONAL

Si et crida i t'insulta, no t'estima

3
Es llegeix en minuts

Recentment Miki Nadal, ha sigut condemnat per un delicte de vexacions injustes lleus. Aquest delicte implica:

–Un tracte degradant a una altra persona, menyscabant greument la seva integritat moral.

És a dir: Expressions punibles, en el marc d’una conducta que «maltracti una persona fent-la sentir-se humiliada».

–Que sigui sistèmic, que s’«apreciï habitualitat». Que hi hagi un «cert nombre d’actes de violència acreditats» i que existeixi «proximitat temporal d’aquests».

És a dir: El jutge no entén que Miki Nadal hagi perdut el cap en un rampell i se li hagi escalfat la boca, sinó que és un comportament habitual. Que ha passat més d’una vegada.

–Que la persona vexada sigui qualsevol amb qui es provi que l’agressor manté o ha mantingut una relació d’afectivitat. S’especifica a l’article 173.2, que és molt llarg, però el resumeixo:  Qualsevol persona «integrada en el nucli de la seva convivència familiar».  Pot ser aplicat al teu cònjuge, però també a la teva família o a qualsevol que visqui a casa teva. Pot ser una semblant o antiga parella, tot i que no visqueu sota el mateix sostre. Pot ser el teu fill, la teva germana, fins i tot la teva cunyada.

És a dir:  Aquesta no és «una mesura de les 'feminazis'», i no és cert que «si l’hi hagués fet ella a ell no hauria passat res». Si ella l’hi hagués fet a ell hauria passat exactament el mateix. L’article no esmenta gèneres.

Hi ha qui
entén el tracte 
degradant 
com a part de la
vida. I no és així 

–Que sigui unilateral i no recíproc. Per això es diu «injust».

És a dir. No és «que ha presentat una cinta d’una discussió en què tots dos es deien de tot, però ha esborrat les parts en les quals parlava ella». Les gravacions s’examinen tant per un pèrit informàtic de la part (el que hagi aportat Miki Nadal) com per l’informàtic pèrit de jutjat, i, per tant, el jutge està en posició de determinar que sí, que ha sigut injust. Que només ha sigut d’ell a ella.

–Un altre detall important és que una infidelitat no justifica mai cometre un delicte. Així que és absurd que Miki Nadal digui que «vaig perdre el cap perquè vaig descobrir que la meva dona m’havia sigut infidel». Tan absurd com si jo digués «vaig perdre el cap perquè vaig descobrir que el meu nòvio esnifava ratlles de cocaïna sense dir-m’ho». O «vaig perdre el cap perquè vaig descobrir que el meu nòvio havia tret 3.000 euros del compte corrent sense avisar». Els tres supòsits impliquen una ruptura d’acords pactats en una parella. Però si algú incompleix un acord vostè pot expressar el seu desacord i proposar una renegociació de condicions, o bé trencar l’acord. Ningú l’autoritza a vostè a cometre un delicte.

D’altra banda, no hi ha cap prova que Carola Escámez hagi sigut infidel a Miki Nadal. Cap.  Però, repeteixo, si ho hagués sigut, això no hauria suposat cap atenuant. Si la teva parella és infidel tens l’oportunitat d’anar-te’n, no fa falta insultar o cridar.

Rebo milers de missatges cada dia a les meves xarxes socials. No els acostumo a contestar per falta de temps. Però hi ha missatges realment tristos de persones que reben aquest tracte degradant per part de familiars o parelles. Ho entenen com a part de la vida, com una cosa sobre la qual no poden fer res. I no és així. No és el normal, no és sa: és un maltractament. Ho has d’entendre com a tal i com a tal ho has de denunciar. Aquesta sentència tan mediàtica pot ser que sigui la primera pedra per construir un camí que ensenyi als agressors que no han d’insultar o cridar i als agredits que no ho han de consentir.

Notícies relacionades

Als agressors, un consell: Existeixen programes cognitiu conductuals de gestió de la ira. Si el que els segueix té voluntat de canvi, solen ser eficaços. De res.