Emergència i gana a l'Argentina: ¿S'acosta un nou esclat social?

Al passat, parlar de l’Argentina era parlar del graner d’Amèrica Llatina, de rostits i de plats plens de menjar. Eren plats servits per descendents de migrants (generalment italians i gallecs) que, després de recordar la gana que van passar els seus avantpassats, menjaven en excés. Aquest imaginari, no obstant, fa temps que s’ha evaporat per donar pas a un altre: el de les crisis recurrents.

Unes crisis que, a diferència de les d’aquí, comporten unes protestes molt més transgressores i disruptives que les del 15-M o dels armilles grogues. Les protestes a l’Argentina són dures: els piquets paralitzen el país tancant carreteres i aixecant barricades, els manifestants pedreguen i cremen cases de polítics i seus de partits, els aturats ocupen i socialitzen fàbriques i, de tant en tant, molts ciutadans s’enfronten a la Guàrdia Presidencial a les portes de la Casa Rosada.

L’últim episodi d’aquesta mena de crisi va ser al desembre del 2001, quan la convertibilitat del peso-dòlar es va ensorrar i va fer col·lapsar l’economia, i després la política i la societat. En una setmana un president va fugir del palau en helicòpter i després es van succeir dos presidents més. La gent va sortir al carrer dient «que se’n vagin tots» [els polítics]. Després d’un període d’incertesa i inestabilitat va arribarNéstor Kirchnerel 2003 i va començar a negociar amb la galàxia d’organitzacions de piquets i associacions d’aturats, als quals va transferir una notable quantitat de recursos en concepte de polítiques socials a fi d’atenuar el seu activisme i contenir les situacions de misèria que havia deixat la crisi. Amb la mort de Néstor i l’arribada de Cristina es van mantenir aquest tipus de polítiques malgrat les queixes i denúncies de l’oposició, que les considerava clientelars i rendistes. A l’assolir Macri el poder va eliminar aquestes polítiques sense dissenyar cap tipus de mesura substitutiva.

Combinació explosiva

Notícies relacionades

Menjadors socials al país de la carn, el blat i la soja

L'Argentina prorroga l'emergència alimentària fins al 2022

Macrii el seu Govern esperaven que l’economia del país es dinamitzés i creixés, però no va ser així. Just el contrari: sense les polítiques assistencials la pobresa va començar a créixer. No obstant, el moment crític va arribar fa un parell de mesos a causa de la combinació d’una espiral inflacionària, una forta devaluació del peso, el col·lapse dels serveis públics i la polarització política fruit de les últimes eleccions primàries i els pròxims comicis del 27 d’octubre. Tot això ha suposat que la indigència s’hagi disparat i que els piquets surtin al carrer de nou, ara amb la demanda que el Congrés aprovi la llei de crisi alimentària per permetre a l’Executiu reassignar fons del pressupost a les àrees socials, en particular als menjadors públics i socials.

Encara no podem saber si gràcies a aquesta llei es podrà esmorteir el malestar larvat per les retallades del Govern actual i amb això apaivagar els piquets –i altres organitzacions combatives– o si, al contrari, és el començament d’un altre esclat social.