Menjadors socials al país de la carn, el blat i la soja

El carrer Brandsen Al 700 ofereix, enmig de l’asfalt, unes realitats paral·leles. D’una banda, l’estadi del Boca Juniors, el club de futbol més popular de l’Argentina. Els busos de turistes internacionals hi tenen una parada obligatòria, i per això fan fila pel matí a Buenos Aires. N’hi ha prou de travessar aquest carrer i trobar-se també amb el menjador comunitari Pancita llena, corazón contento. 

Marcela Morales no arriba als 50 anys. Alguna vegada va demanar diners perquè no tenia res per menjar. Una part del que treia la feia servir per alimentar altra gent. Així va néixer aquest lloc que va batejar amb un diminutiu i que entre parets de xapa pintades de blau i or, com els colors de Boca, cada nit rep prop de 50 famílies. La Marcela rep donacions per tirar endavant la seva croada. Entra un nen i li explica que no hi ha hagut escola per una vaga dels mestres. Per això no menjarà. La seva vista es creua amb la d’una nena que esmorza. La Marcela li suggereix que segui amb ella.

Miracles

Al costat d’on la Marcela reparteix pans i peixos com si fossin miracles hi ha un negoci de souvenirs. Els turistes compren camps de Boca en miniatura o samarretes de Leo Messi de la selecció argentina. Però si es mira cap a la dreta, a 100 metres, sobre la mateixa Brandsen, un altre menjador comunitari, Los inmigrantes, es prepara per rebre homes, dones i nens.

Notícies relacionades

L'Argentina prorroga l'emergència alimentària fins al 2022

El Brasil es rearma amb la mirada posada en Veneçuela i l'Orient Mitjà

El govern de la ciutat els dona diners perquè dinin i berenin 125 persones. Però, com reconeix la Silvia, n’han d’alimentar 180. Juntament amb la Janet i la Sandra aquest dijous preparen un plat especial: carn amb puré de patata i carbassa. I és «especial», com remarca la Silvia, perquè han pogut fer malabars amb l’ajut econòmic que reben. «Venen de tot arreu. De vegades s’acosten amb vergonya. Han perdut la feina i els costa dir que no tenen res per menjar», diu la Silvia i la Janet assenteix.

Agustín Salvia, el director de l’Observatori del Deute Social, de la Universitat Catòlica Argentina (UCA), creu que un 25% dels nens argentins van amb els seus pares als menjadors comunitaris. N’hi ha milers, especialment a la perifèria. Però no cal caminar ni 100 metres, fins al carrer de Suárez, per trobar-se amb Rebelde. La Celia cuinarà arròs amb salsa per a 100 persones. Un home entra i vol saber si hi hauria un lloc per ell. A la Celia se li trenca el cor i li diu que no, que pregunti als menjadors Esperanza i San Jorge, que són molt a prop. El senyor li agraeix. «Bona sort», sent que li diuen.