Espanya, cap a unes altres eleccions

Espanya està abocada a repetir eleccions generals,les quartes des del 2015. La ronda de contactes del rei Felip VI amb els líders polítics va acabar amb la decisió del Monarca deno proposar candidat a presidir el Govern,de manera que tret d’un espectacular gir de guió en les pròximes hores el rellotge constitucional porta inexorablement cap a una convocatòria electoral el pròxim 10 de novembre. La incapacitat dels líders polítics de tenir una majoria suficient per investir un president del Govern condemna el país a diversos mesos d’incertesa i d’inestabilitaten uns moments crucials.

La repetició electoral és un fracàs en primer lloc de l’esquerra. PSOE i Unides Podem han sigut incapaços de pactar una fórmula de col·laboració que abans de les eleccions de l’abril es donava gairebé per segura. La desconfiança, el tacticisme i la mala relació entre els seus dirigents han llastat unes negociacions que al juliol van durar uns dies i van versar sobre càrrecs i que després de l’estiu han sigut gairebé inexistents. En el deure de Pedro Sánchez queda que torna a perdre una investidura i la imatge que negociava amb un soci que en realitat no volia. En el de Pablo Iglesias, que de nou contribueix a frustrar un Govern d’esquerres. En el de tots dos, que l’electorat progressista se senti desorientat i desmotivat, i això implica un alt risc de desmobilització el 10-N.

La dreta tampoc surt indemned’aquests mesos, instal·lada en el bloqueig permanent. El PP no ha practicat l’altura de mires que va exigir al PSOE el 2016. I el partit d’Albert Rivera ha renunciat a exercir el paper de frontissa. L’oferta final de Cs ha sigut més un acte electoralista davant d’uns comicis que tem que l’expressió d’una voluntat real d’evitar el bloqueig polític a Espanya.

Entre bloquejos i línies vermelles, Espanya afrontarà amb un Govern en funcions la sentència del judici als líders independentistes catalans, la recta final del ‘brexit’ i els núvols creixents de l’economia tant a escala europea com espanyola. Un Govern per definició feble,en un moment en què en el panorama català, espanyol i europeu la calma i l’estabilitat seran més necessàries que mai. I tot això per afrontar unes eleccions que els sondejos indiquen queno crearan una majoria suficientd’un partit ni possibles pactes molt diferents dels de l’abril. És possible que els actors que han fracassat aquests mesos es trobin després del 10-N en posicions similars. Espanya és ostatge d’un intolerable bloqueig polític