IDEES
Verdaguer, canvi de bàndol
ialvarez49800946 teletodo tv3 l enigma verdaguer 03 04 2019 arenys de munt 190910203704
Com a primer, no últim ni de lluny, responsable del 'biopic' sobre Verdaguer que tanta expectació i espectadors ha despertat al ser emès per TV-3 la nit de la Diada, m’agradaria, si no és abusar del lector, refermar i explicitar el missatge que pretenia transmetre a centenars de milers de ciutadans, en aquest cas els 400.000 que el van seguir.
Per explicar-ho més bé, per comprendre l’abast del personatge, el català més important, el més adolorit i conflictiu del seu temps, caldria una sèrie de sis o vuit capítols
El desconeixement sobre Verdaguer, i més encara sobre el seu paper clau en la societat catalana del seu temps, molt més dividida que l’actual, era clamorós. No és un cas únic, perquè la decisiva influència civil i política de tres poetes més –Maragall i el duo format per Carner i el seu amic Guerau de Liost-Bofill i Mates– fan de la Catalunya que es retroba a si mateixa un cas excepcional que no podem ignorar si ens volem conèixer una mica. Si som capaços de tornar a reunir les complicitats i les conjuncions astrals que han fet possible 'L’enigma Verdaguer', potser la trilogia que fa anys que tinc al cap, prosseguirà amb el llegat moral de Joan Maragall i finalitzarà amb la defenestració de Cambó i la Lliga que va propiciar el gir del catalanisme a l’esquerra.
Mentrestant, després d’agrair en públic als responsables de la Corpo, als de Diagonal TV, als de TVE –sense l’aportació de la que no s’hauria pogut fer, així de trista és la situació financera de l’audiovisual català– i dels amics Narcís Garolera i Lluís Maria Güell, només remarcar el missatge central, el que a alguns conservadors recalcitrants els costa de pair: Verdaguer va ser el rebel més significatiu d’aquest país. Sense haver-s’ho proposat es va tornar insubmís i en nom de la llibertat, ell, que era més un purità que heterodox, va canviar de bàndol. De protegit dels poderosos a capdavanter de la denúncia dels seus abusos. Per explicar-ho més bé, per comprendre l’abast del personatge, el català més important, el més adolorit i conflictiu del seu temps, caldria una sèrie de sis o vuit capítols Ara com ara, si la cultura no surt de l’ostracisme i retorna al primer pla com en l’època d’aquests poetes, no cal témer que es dugui a terme.
