Populistes via Twitter

Jo de gran vull ser ‘influencer’, em diu una nena. ¿I què és ser ‘influencer’?, li pregunto. Doncs no ho sé, ensenyar la roba que et poses. Així de simple. Les xarxes socials són plenes de superestrelles del ‘lifestyle’, persones que ens ensenyen com es vesteixen, es maquillen, què mengen, quins esports practiquen, com passen el seu temps lliure i on van de viatge. Pel que expliquen les revistes especialitzades, es tracta d’un mercat que mou ingents quantitats de diners perquè en realitat ser ‘influencer’ no és altra cosa que convertir la teva vida en un espot publicitari permanent i les marques, de les més poderoses a les més modestes, han invertit xifres desorbitades en aquesta mena de publicitat fraudulenta. És fraudulenta per a molts usuaris que no saben que estan consumint anuncis però es veu que també ho és per a les empreses, perquè el que inverteixen no els està retornant uns beneficis proporcionals. Algunes revistes clàssiques ja han començat a denunciar aquesta bombolla. I és que tot plegat parteix d’una premissa no necessàriament certa: que el fet de veure que la persona a qui segueixes es compra un vestit implica que correràs a comprar-te’l tu també.

Notícies relacionades

'Influencers' de sang blava

L’elogi revolucionari

Però es veu que l’estafa és més concreta: sembla que una part important dels seguidors  de molts comptes són completament falsos, no es corresponen, ni de bon tros, a consumidors reals en potència.

Amb tot els temes tecnològics pequem d’ingenus, no em diguin que no. Ens enlluernen i perdem la capacitat crítica. Quan van començar a aparèixer les xarxes socials semblava que hagués de ser una revolució democràtica. És cert que ens connecten i ens permeten un accés immediat a la informació, però no saber com funciona realment l'engranatge que els mou ens fa terriblement vulnerables. ¿Que el nombre de seguidors sigui la mesura de tot no ens converteix en una societat tremendament populista? A nivell de consum ens perjudica l’economia, però a nivell polític, social i cultural el fenomen pot ser molt més perillósperillós. Fixem-nos en alguns personatges que han anat apareixent en l’escena mediàtica en els últims temps: s’han fet visibles pel nombre de seguidors o per un comportament cridaner, sortits completament de l'anonimat i sense credencials de cap mena. Després passen a les tertúlies televisives i tot seguit a les llistes electorals. I tot només perquè hi ha molta gent que els segueix. Ignorem que hi ha mètodes per inflar la xifra o sistemes no gaire ètics per anar escalant la piràmide de la popularitat.