L'escola és la vida
El debat sobre els telèfons mòbils a l'aula marca l'inici del curs escolar
inici-de-curs /
Aquesta setmana ho hem tornat a experimentar. La vida no torna a la normalitat fins que no comença l’escola. Els horaris s’ordenen, tornen les rutines, augmenta el trànsit, els carrers reprenen la plena activitat, la televisió recupera les seves graelles. Aquesta percepció ens hauria de conscienciar de la centralitat que té l’escola en les nostres vides, les mirem individualment o comunitàriament. L’escola proporciona coneixements, però també hàbits, estils de relació i de convivència, amics per a tota la vida i els primers segells en la nostra memòria. L’escola és la vida. EL PERIÓDICO ha posat aquesta setmana a l’agenda un tema de pes: ¿S’han de prohibir els telèfons mòbils a les escoles? A l’enquesta del Gesop, un 86% de la població es va mostrar partidària de treure’ls de les aules. França ho va fer fa un any. Alguns experts, i a Catalunya el Departament d’Educació, són partidaris d’acceptar-ne l’ús, però donant-hi una capa de pensament crític i potenciant les bones pràctiques amb aquests dispositius. El cert és que, diguem el que diguem, molts pares i mares són els primers a introduir el mòbil en la vida dels seus fills. Els més imprudents, per entretenir-los als restaurants o quan es desperten d’hora, i els més patidors per controlar-los en l’adolescència quan comencen a anar sols a les extraescolars o a sortir amb els seus amics.
L’escola és la vida i no pot viure al marge de la resta de la societat. Karl Popper va acusar en el seu moment Plató d’imposar en la nostra tradició filosòfica i moral la idea que el canvi sempre és una font de corrupció de l’ànima humana. Certament, aquesta idea impregna molts debats sobre la tecnologia. Tendim a pensar que tot allò que es va inventar quan ja havíem nascut és necessàriament dolent. Ho utilitzem intensament, però, quan ens pregunten, ho maleïm. Ara ens passa amb el mòbil. Abans va passar amb la televisió o amb la ràdio, que avui són instruments d’ús comú a les escoles. No les allunyem de la vida, perquè llavors no formaran els joves per viure-la.
