Abusos a l'Església

Déu i la repressió sexual

¿Què té a veure Déu, tot amor, tot esperit i, alhora, tot humanitat, amb una ofrena de pura repressió com el celibat dels sacerdots?

1
Es llegeix en minuts

46ff6d79-a774-4e26-81ba-fa0e01b38622-hd-web / periodico

Que Déu em perdoni, però ¿què té a veure Déu amb la repressió sexual? L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha demanat perdó pels abusos sexuals que durant dècades han dut a terme al monestir i, sobretot, per encobrir-los. Catorze de menors agredits per dos monjos. En el cas del religiós de qui es coneix el nom i el cognom, Andreu Soler, a Montserrat han utilitzat paraules gruixudes: diuen que va ser un «depredador sexual», que havia actuat fins i tot amb violència. El monjo pederasta Soler, que va morir el 2008 –sempre és més fàcil parlar dels morts– va abusar dels nois durant 30 anys. Ara el pare abat assegura que tindran un o una defensora del menor i que seguiran uns protocols i bla, bla, bla... per poder vetllar que al monestir no s’abusi de les criatures, els nois escoltes o els novicis.

Notícies relacionades

Josep Maria Soler afegeix que no té cap relació el fet que hi hagi tants casos de pederàstia dins de la jerarquia de l’Església catòlica, masculina per descomptat, amb el vot de castedat. Sinó que és en el si de les famílies i dins de les entitats esportives on n'hi ha més! I és llavors et preguntes si parla en termes absoluts o percentuals i et dius que tant se val. És clar que l’abat d’alguna manera cedeix en afirmar que, a partir del Sínode per a l’Amazònia, es plantejaran que en determinades circumstàncies es pugui ordenar homes casats (com fa l’Església oriental). Al cap i a la fi, sant Pere tenia sogra, diu. Però, que pel que fa als religiosos, la consagració a Déu no tindria sentit si no hi hagués el celibat, perquè ells ofereixen la seva abstinència genital (que jo anomenaria repressió sexual) a Déu.

Amb sinceritat, no ho puc entendre. ¿Què té a veure Déu, tot amor, tot comprensió, tot generositat, tot esperit i, alhora, tot humanitat, amb una ofrena de pura repressió? Em sembla un artifici, un absurd en el millor dels casos, una mena de sacrifici pagà, pura aberració. Ho deia al principi, que Déu em perdoni. I ja em sap greu no poder-li preguntar què n’opina.