Ciència
¿Cal tenir por dels microplàstics?
La presència d'aquestes partícules encara no sembla preocupant per a la salut, però ho podria arribar a ser
zentauroepp48471643 soc190604155235
La descoberta de que en el nostre entorn s’hi acumulen petits fragments de materials plàstics s’ha afegit a les preocupacions sobre la contaminació ambiental. La seva presència ha estat detectada en l’aigua, la terra o l’aire i en alguns animals i per alguns podrien tenir efectes sobre animals i plantes i fins i tot sobre la nostra salut. Dos informes recents tracten de resumir el que sabem sobre el tema. Un d’ells ha estat elaborat per científics proposats per les Acadèmies Europees a la demanda de la Comissió Europea i l’altre per la Organització Mundial de la Salut. Les seves conclusions són molt concordants.
La primera constatació que fan els dos informes és que la producció de plàstics ha augmentat de forma exponencial en els darrers temps i que com a conseqüència del seu ús massiu han aparegut residus en els entorns més insospitats produint en alguns casos veritables problemes de contaminació. Hi ha llocs on aquests residus són ben evidents. Ho veiem en abocadors o en els rius o en els oceans, on s’han descrit els que s’anomenen illes de plàstics. Els microplàstics serien fragments petits (menys de 5 mm) que no s’observen a simple vista, però que podrien estar presents arreu i podrien acabar sent respirats o empassats.
La primera pregunta és d’on provenen els microplàstics i si són gaire abundants. Els dos informes ens recorden que els plàstics van començar a ser produïts cap als anys 50 del segle darrer. Són polímers, és a dir, unions d’elements més senzills derivats del petroli en la seva gran majoria. N’hi ha de diferents tipus (polietilè, polipropilè, poliestirè, etc.) que tenen propietats diferents i que hem incorporat de forma massiva a la nostra vida perquè ens van bé per moltes funcions i són barats. En aquests moments es produeixen al món uns 400 milions de tones de plàstics anuals dels quals un 20% a Europa on la indústria que els fabrica ocupa un milió i mig de persones amb un valor de més de 350 mil milions d’euros. Aquestes xifres demostren l’ús extensiu dels plàstics en els embalatges, en la construcció, en la indústria de l’automòbil i fins i tot en la medicina o la cosmètica. Els microplàstics es produeixen quan els residus es desfan o en alguns usos com en cosmètics per exemple.
Els dos informes tracten de resumir el que se sap de la presència de microplàstics en l’entorn conseqüència de l’activitat humana perquè no existien abans de la seva síntesi. El de la Organització Mundial de la Salut es centra en l’aigua que bevem que podria ser un dels vehicles principals si ens interessen els seus efectes en la salut humana. L’altre ha estat elaborat gràcies a un projecte europeu que recull l’experiència de les Acadèmies europees, té una orientació més general, però hi apareix una anàlisi molt semblant. Els dos informes presenten un resum del que sabem de la presència d’aquestes partícules en diferents entorns i revisen les dades que hi ha dels possibles efectes sobre la salut. Són concordants en que en l’estat actual del coneixement cal concloure que les concentracions de microplàstics en l’entorn estan per sota de les que poden representar un perill per la salut humana.
Dels resultats d’aquests informes semblaria que podríem deixar de preocupar-nos d’aquests residus, però segurament no és així. D’una banda si les concentracions actuals de microplàstics semblen baixes, és ben probable que no ho siguin en el futur pròxim si continuem produint plàstics i llençant-los a l’entorn al mateix ritme que ho fem ara. En segon lloc els dos informes reconeixen que fa pocs anys que s’han fet estudis sobre la qüestió i que les dades són parcials, per tant cal fer esforços per augmentar la recerca que es fa, tant per avaluar la presència d’aquestes partícules en l’entorn com per mesurar el seus efectes biològics. Sigui el que sigui el resultat ja sabem que petits o grans els plàstics estan present en molts entorns i tenen efectes sobre la fauna salvatge. Els Estats Units van prohibir les micropartícules de plàstic en cosmètics l’any 2015 i a Europa s’esperen regulacions estrictes a partir de l’any vinent. Prescindir completament dels plàstics serà impossible durant molt de temps, però els haurem de fer servir de forma diferent a com ho fem. Cal analitzar en quins casos el seu ús massiu és necessari i ser conscients de que si no tractem els diferents residus que produeixen aquests aniran tenint efectes en el medi ambient com ja estem veient i els tindran en el futur sobre la nostra salut.
*Investigador.
