Anar al contingut

Peccata minuta

Estimada Elisenda

Estimada Elisenda

Joan Ollé

Malgrat no ser un ajuntament de la Plana de Vic i només una persona, voldria adherir-me a la seva campanya 'Consum estratègic' a favor de les empreses inscrites en el registre de proveïdors partidaris de les plenes llibertats del nostre país

Estimada amiga Paluzie. Malgrat no ser un ajuntament de la Plana de Vic i només una persona, vull adherir-me a la seva campanya ‘Consum estratègic’ a favor de les empreses inscrites en el registre de proveïdors partidaris de les plenes llibertats del nostre país i contra aquelles que «van participar obertament en la campanya de la por contra l’independentisme», segons diu el manifest de l’organització que vostè presideix.

Pel que fa a les grans empreses de serveis, TV-3 ens informa puntualment sobre les que més ens convenen: Catgas, Parlem, Catllum, Fem País... També tinc la llista exhaustiva d’aquelles empreses que, aviat farà dos anys, van optar per traslladar la seu principal fora de les nostres fronteres, així com les que retolen els productes en la nostra llengua i les que encara es resisteixen a fer-ho. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Però en la vida diària em trobo davant d’inquietants moments de dubte. Per exemple: a l’anar a comprar un raspall de dents, paper de paper de vidre o una paella, ¿com hem de saber si el fabricant és dels nostres o no? Als mercats i botigues de barri és fàcil detectar-ho, ja que només intercanviant dues paraules ja saps quin peu calcen. No considero cap sacrifici canviar de peixatera, malgrat que la Mariona, membre del nostre moviment, tingui el lluç i el calamar menys frescos i una mica més cars que el Paco, que porta cinc anys aquí i encara se li escapen barbarismes. O encara més greu: ¿a quins dentistes, otorrinolaringòlegs, cirurgians o psiquiatres encomanar-nos sense risc de venjança sobre els nostres cossos i ànimes?

Per evitar, per desinformació, col·laborar involuntàriament amb l’enemic, proposo un parell d’idees que sotmeto al seu judici. La primera consistiria a imprimir a l’envàs de tot producte de qualsevol gènere un símbol gràfic –amb un petit cercle groc n’hi hauria prou– sobre la idoneïtat del contingut. La segona, aprofitant que comptem amb l’aliança tàctica de Catalunya Ràdio i de TV-3, seria programar alguns espais d’entreteniment patrioticomercantil en horari de màxima audiència. El format televisiu consistiria en un concurs en què els vencedors serien premiats amb lots de les nostres marques més exemplars; el radiofònic podria ser un consultori, com el de la senyora Francis, però dirigit i presentat per vostè. ¿El títol?: ‘Elisenda, compra i venda’.

Molt atentament, Jordi Carles Joaquim Puigmoltó i Migranya.