Editorial

Mobilitzats i buscant una sortida

La xifra de manifestants independentistes mostra a la vegada la persistència de la seva mobilització i la seva desorientació

2
Es llegeix en minuts
49815077 60

49815077 60 / Ferran Nadeu (Ferran Nadeu)

Lamanifestació de l’Onze de Setembrede l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’acte de reafirmació anual de l’independentisme que en els últims anys s’ha arrogat la condició d’acte central d’una Diada que hauria de representar tots els catalans, ha reunit aquest any600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.Innegablement moltes, massa per qualificar l’assistència de ‘punxada’. I alhora sensiblement menys que en convocatòries anteriors. Un símptoma de cansament o desorientació, però també de la persistència en la mobilització d’un sector amplíssim de la societat catalana que espera encara una resposta a les seves inquietuds.

L’ANC va demostrar la seva força als carrers de Barcelona (i a la resta del territori, d’on van arribar col·lectius i famílies), en una convocatòria que ha adquirit en els últims vuit anys unes característiques deritual de reforç i d’unitat, alhora festiu i reivindicatiu, del conjuntde l’independentisme. Fet que no ha aconseguit amagar les seves diferències, malgrat les crides a aparcar-les durant uns dies. Tot i ser l’organització que presideixElisenda Paluziela convocant de l’acte, aquests 600.000 manifestants no poden ser utilitzats com a capital en contra dels partits polítics, relegats ahir a un segon pla, i menys per imposar-los, amb la consigna de la unitat, l’estratègia de la unilateralitat. Serà més fàcil que aquesta unitat es produeixi efectivament quan arribi l’hora de la protesta als carrers, de la qualaquesta Diada ha sigut un assaig, quan es faci públicala sentència del Supremque es presumeix condemnatòria. Molt més que arribat el moment de decidir com desbloquejar políticament la situació actual de Catalunya. Una decisió que va molt més enllà de la reacció en calent a la resolució judicial que alguns volen utilitzar per tornar a incórrer en els errors del 2017, que hauria d’acabar amb l’estancament d’un Govern escindit i que no pot portar a cap destinació constructiva sense reconèixer i avaluar tot el que ha arribat a perdre Catalunya en aquests últims dos anys. Aquest dimecres es detectava entre els manifestants aquest neguit, el dereclamar una sortida als polítics independentistes, sense que se n’entrevegi quina serà i en quina direcció.

Sigui quin sigui el curs futur que emprengui Catalunya després d’aquesta tardor, sabrem que s’haurà aconseguit construir una sortida vàlida el dia en què una Diada Nacional torni a ser unmoment de retrobament i no de divisió.