Anar al contingut

Editorial

Mobilitzats i buscant una sortida

La xifra de manifestants independentistes mostra a la vegada la persistència de la seva mobilització i la seva desorientació

El Periódico

Mobilitzats i buscant una sortida

Ferran Nadeu (Ferran Nadeu)

La manifestació de l’Onze de Setembre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’acte de reafirmació anual de l’independentisme que en els últims anys s’ha arrogat la condició d’acte central d’una Diada que hauria de representar tots els catalans, ha reunit aquest any 600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona. Innegablement moltes, massa per qualificar l’assistència de ‘punxada’. I alhora sensiblement menys que en convocatòries anteriors. Un símptoma de cansament o desorientació, però també de la persistència en la mobilització d’un sector amplíssim de la societat catalana que espera encara una resposta a les seves inquietuds.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’ANC va demostrar la seva força als carrers de Barcelona (i a la resta del territori, d’on van arribar col·lectius i famílies), en una convocatòria que ha adquirit en els últims vuit anys unes característiques de ritual de reforç i d’unitat, alhora festiu i reivindicatiu, del conjunt de l’independentisme. Fet que no ha aconseguit amagar les seves diferències, malgrat les crides a aparcar-les durant uns dies. Tot i ser l’organització que presideix Elisenda Paluzie la convocant de l’acte, aquests 600.000 manifestants no poden ser utilitzats com a capital en contra dels partits polítics, relegats ahir a un segon pla, i menys per imposar-los, amb la consigna de la unitat, l’estratègia de la unilateralitat. Serà més fàcil que aquesta unitat es produeixi efectivament quan arribi l’hora de la protesta als carrers, de la qual aquesta Diada ha sigut un assaig, quan es faci pública la sentència del Suprem que es presumeix condemnatòria. Molt més que arribat el moment de decidir com desbloquejar políticament la situació actual de Catalunya. Una decisió que va molt més enllà de la reacció en calent a la resolució judicial que alguns volen utilitzar per tornar a incórrer en els errors del 2017, que hauria d’acabar amb l’estancament d’un Govern escindit i que no pot portar a cap destinació constructiva sense reconèixer i avaluar tot el que ha arribat a perdre Catalunya en aquests últims dos anys. Aquest dimecres es detectava entre els manifestants aquest neguit, el de reclamar una sortida als polítics independentistes, sense que se n’entrevegi quina serà i en quina direcció.

Sigui quin sigui el curs futur que emprengui Catalunya després d’aquesta tardor, sabrem que s’haurà aconseguit construir una sortida vàlida el dia en què una Diada Nacional torni a ser un moment de retrobament i no de divisió.