Anar al contingut

Editorial

Una Diada per reconstruir

L'independentisme ha tingut dificultats per aparcar durant uns dies les seves dissensions internes

firma editorial català

El Periódico

Quim Torra encabeza la ofrenda floral del Govern al monumento de Rafael Casanova.

Quim Torra encabeza la ofrenda floral del Govern al monumento de Rafael Casanova. / MARTA PÉREZ (EFE)

Ja queden lluny els temps en què l’Onze de Setembre va representar la reclamació transversal de democràcia i autonomia i, després, una festivitat que integrava les diverses sensibilitats polítiques. Cada diada des de la del 2012, que va servir de línia de sortida del procés, ha anat perdent parts d’aquest aspecte inclusiu, convertides en jornada exclusiva de reafirmació de l’independentisme, una deriva que també ha tenyit els actes institucionals en què s’hauria de veure reflectida la pluralitat de la societat catalana i dels quals els partits constitucionalistes també s’han anat despenjant. També cada diada des de la del 2012 ha tingut un to extraordinari, fos com a rampa de llançament d’algunes de les grans jugades estratègiques de l’independentisme o com a acte de mobilització i protesta després dels revessos rebuts. En aquesta ocasió, l’independentisme està en suspens esperant la sentència del Tribunal Suprem i temptejant les diverses respostes davant de la possible condemna. Des d’un tornar-ho a fer, que per a uns és fer efectiva la proclamació d’independència; per a d’altres, repetir un altre exercici de l’autodeterminació, com apuntava el discurs del president, Quim Torra, i per a d’altres, reprendre les mobilitzacions al carrer, fins a la celebració d’unes eleccions que aclareixin relacions de forces i lideratges. L’ANC, convocant de la manifestació de la tarda i soci cada vegada més incòmode dels partits independentistes, la convertirà una vegada més, i sembla que de forma més apressant, en una oportunitat per assenyalar als polítics electes el camí a recórrer.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Aquesta vuitena Diada del procés, amb més desunió que les anteriors, ja no entre les diverses sensibilitats sobre el futur nacional de Catalunya sinó en el mateix independentisme, és la que ha arribat precedida de menys il·lusió. No obstant, és precipitat concloure que fracassarà: la convocatòria pot evidenciar de nou que l’independentisme, fins i tot desunit quant als seus objectius polítics immediats, representa més del 40% dels catalans. La seva presència al carrer, sigui quina sigui la força que demostri, hauria de servir de recordatori per a un Madrid embrancat en la investidura d’un nou president del Govern que el problema català continua estant sobre la taula i espera solució. I si es confirma que es converteix en l’aparador de dissensions i discrepàncies entre blocs enrocats, potser seria el moment de començar a reconstruir-la com a jornada de trobada de tots els catalans, plasmació festiva de la reconciliació i les solucions que encara estan pendents.