Anar al contingut

IDEES

L'agonia de Thra

L'agonia de Thra

Mónica Vázquez

La ficció és el reflex impúdic de la realitat. No ha de demanar perdó ni demanar permís, i vesteix de fantasia ni tan sols s’ha d’encotillar en el paradigma del mundà. La fantasia utilitza la sorpresa per acostar-nos a nosaltres mateixos; no parla de l’impossible sinó del probable, del propi, de l’humà. Aquesta és la veritable màgia de la ficció fantàstica. Això és el que va fer Jim Henson amb ‘Cristal Oscuro’ el 1983 i és el que han aconseguit repetir els seus hereus a ‘Cristal Oscuro: la era de la resistencia’.

Ens mengem el planeta que ens ha donat la vida fins a esgotar existències

Els ‘skeksis’ són la meitat corrupta i maleïda dels ‘urSkeks’, una raça alienígena que va colonitzar un planeta estrany, Thra, la llar dels ‘gelfling’. Ansiosos de poder i de coneixement, els ‘urSkeks’ van experimentar amb el Cristal de la Verdad –el cor de Thra – i van acabar dividits en dos bàndols: els místics i els ‘skeksis’. Els místics, conscients del seu error, es van recloure a les muntanyes, però els ‘skeksis’ es van quedar, esprement el vidre i devorant la seva essència: consumint el planeta i la seva vida impunement, menyspreant el cost dels seus actes. Però la seva avarícia causa l’‘enfosquiment’, un càncer que afecta al planeta, matant-lo lentament i els ‘gelfling’ han de lluitar per la supervivència i la seva llar.

Podria ser només un conte. Però no ho és, ¿oi?

Thra podria ser la Terra perfectament, i si fos així ens tocaria acceptar que aquest cop, com d’altres,  els humans potser no som els bons de la pel·lícula. Potser no som els ‘gelflings’, com voldríem pensar, sinó els ‘skeksis’. Ens mengem el planeta que ens ha donat la vida fins a esgotar les existències d’un futur que mai ha estat assegurat. Matem la llar i ens anem a adormir, uns més tranquil·lament que d’altres, però dormim. I encara somiem. I fem acudits, cridant barbaritats perquè el món està cremant, però no ens arriba la calor de les flames. Tenim el desvergonyiment de mirar a un altre costat perquè, ara per ara, els que paguen el preu són altres. Perquè sabem que quan arribi la factura, nosaltres ja no serem aquí per fingir que volem pagar-la.