Selva obscura

Fa uns dies, semblava que aquest 11 de setembre no tindria la participació i el ressò dels anys anteriors. Hi havia una certa sensació de cansament o, en tot cas, d’espera tensa, a l’expectativa de com reaccionarà la ciutadania (la que també es manifesta el dia 11) davant la imminent sentència del Suprem. Ara sembla que les dades prèvies (la venda de samarretes o el missatge conjunt de presos i exiliats) indiquen que tornarà a ser una manifestació multitudinària, potser un avenç de la programació que arribarà amb les condemnes del tribunal. Hi haurà, doncs, en aquesta Diada una nova demostració de força que refermarà la permanència del sentiment que expressen una bona part de catalans. Serà com els últims Onzes i també serà diferent, perquè en aquest temps hem viscut l’ascens gradual de maniobres, desqualificacions, insults i menyspreus que, vulguis o no, enterboliran la Diada.

En aquesta vigília dels dies severs, no estaria malament reflexionar sobre les paraules de Jordi Cuixart. Torna a reclamar «grans consensos de país» i diu que «no hi haurà solució sense el PSC». Més enllà d'ardits i dels ardits, una nova manera d’afrontar la selva obscura per on transitem, perduts.