Si anem a eleccions, no voto

Si fos una sèrie de Netflix, no passaria res perquè no passa res. Hi ha els que no es mullen, els que manen, però no manen, els que volen manar i no ho aconsegueixen, els que volen fer allò de Hong Kong a la catalana, però «sense violència». Hi ha els que juguen a escacs i diuen que volen eleccions, però en realitat no les volen. Hi ha els que volen ministeris. Hi ha els que governen amb la ultradreta, però simulen que no. Hi ha els de Ciutadans, a qui Ayuso en quinze dies ja els fa pudor. Hi ha la imputació d’Aguirre i Cifuentes, els espasmes d’Álvarez de Toledo i els que no s’abstenen perquè tenen el patriotisme a la zona genèsica. L’atur puja el pitjor agost des del 2010. A Catalunya hi ha els que no governen gràcies al seu pesat ‘dèficit dolent’. Per cert, que els que volen la independència acaben de demanar un nou sistema de finançament autonòmic. Coses.

¿Quants votants de Ciutadans volen una abstenció perquè hi hagi govern? ¿Quants votants del PSOE volen que no anem a noves eleccions i que hi hagi govern de coalició? ¿Quants votants de Podem no volen un Govern de coalició? Hauria d’existir un Tinder de votants descontents. Seria un èxit.

Després hi ha els aprenents de Freud, que atribueixen a qüestions personals el que passa i, sobretot, el que no passa.  Es veu que Salieri-Rivera no pot veure Mozart-Sánchez, es veu que Sánchez no pot veure Iglesias i aquest no suporta el ministre Ábalos.  Es veu que Junqueras i Puigdemont no se suporten ni en la llunyania, i que tots dos detesten els de Madrid. No es cauen bé, noi. Mala sort. Ara aquí els indepes preparen un tsunami social. Imaginem Matías Prats dient: «¿És un tsunami o no és un tsunami?»

Notícies relacionades

Pedro Sánchez reclama a Unides Podem «un pas endavant»

Podem critica que el PSOE no vol negociar i confia a seguir amb el diàleg

Els votants del PSOE i els d’Unides Podem s’avenen. Molts d’ells fins i tot han creuat els seus vots. Poden parlar, sopar, passejar i fins i tot alguns d’ells estan enamorats i són parella o són pares i fills. Si, famílies en què conviuen Capulets i Montagús. En canvi, Sánchez i Iglesias no s’aguanten.

Si no deixen de pensar en ells per pensar en el país i anem a noves eleccions, aquest humil servidor no anirà a votar. Sé que els importa un rave... però a mi no. Que es votin ells. No em resulta fàcil dir-ho, però ho repetiré: o arriben a un acord o adeu.