La màgia del vidre fosc

Que el 2019 una de les sèries més esperades i valorades hagi sigut una laboriosa obra d’art composta per marionetes i decorats fets a mà em torna la fe en el món audiovisual. Que, després d’anys d’efectes especials creats per ordinador tornem a fer-li un forat a la visionària artesania de Jim Henson i siguem capaços de reajustar les nostres expectatives narratives a les necessitats de la tècnica sense adonar-nos-en és ja, en si mateix, una anàlisi preciosa que la imaginació humana necessita poc o molt per aprendre a volar i volar ben amunt.

‘Cristal oscuro: La era de la resistencia arriba en un moment gairebé necessari per a la indústria del cine. Després de nombrosos avenços tecnològics i el desenvolupament d’efectes especials que fa anys ningú era capaç d’imaginar, semblàvem abocats a un desert de realisme inert i innecessari en la fantasia i la ciència-ficció. Estem envoltats per un exèrcit de Jar Jar Binks quan tot el que volem és a R2-D2 ballant en el banquet de Jabba el Hutt. I el cert és que comencem a estar empatxats de tanta perfecció. La velocitat atropella la nostra capacitat de meravellar-nos pels petits detalls, els que marquen la diferència entre una intuïció i una certesa, entre valorar l’intent del director de recrear una fantasia i vibrar amb aquesta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La màgia de les marionetes de Jim Henson són el contrapunt perfecte a l’addicció pel CGI que sembla consumir el cine i les sèries de televisió, atrapant-nos en un vacu remolí d’esplendor tecnològica, fascinats per la tècnica del truc fins al punt d’haver oblidat que la màgia consisteix a ser capaços de deixar-nos sorprendre per la narrativa. ‘Cristal oscuro: la era de la resistencia’ arriba per salvar-nos a tots de la mort de la imaginació.

Aquesta sèrie de deu episodis desenvolupat per Netflix i The Jim Henson Company ens torna a portar el meravellós món del vidre fosc i l’oportunitat d’emocionar-nos amb les aventures dels Gelflings. ¿Respondràs a la crida de Thra? Són gairebé deu hores, però creu-me: voldràs que en siguin moltes, moltes més.