Anar al contingut

Opressió patriarcal

No a l'hijab: ni a l'Iran, ni a Espanya

JOAN CORTADELLAS

No a l'hijab: ni a l'Iran, ni a Espanya

Carmen Domingo

Seria d'agrair una mica d'aquest històric laïcisme que va caracteritzar l'esquerra perquè mocador i llibertat són oxímoron

Ningú dubte que anar pel carrer sense hijab a l’Iran és una quimera. Ho saben bé Monireh Arabshahi, Yasaman Aryani i Mojgan Keshavarz, tres dones condemnades allà a 55 anys de presó per treure’s el vel en públic.

Un tema "sensible"

Malgrat l’impactant de la notícia per als drets humans, s’ha trigat a conèixer. Al contrari del que ha passat amb la imatge d’una anglesa demanant la llibertat d’unes gallines a Marràqueix que ha corregut en unes hores. És clar que l’Iran ens agafa lluny, el tema dels vels (del tipus que sigui) és un tema “sensible” a l’esquerra i, sobretot, entre dones i animals... sempre sortim perdent. De fet, l’anglesa en qüestió defensa les gallines davant d’una dona coberta fins als turmells de la llibertat de la qual no opina.

Aquí, se’ls omple la boca a molts militants i partits d’esquerra si han de criticar mocadors en altres països, cosa que està bé, però després apel·len al respecte cultural quan el mocador el porten a Espanya pel mateix imperatiu religiós i ens anomenen islamòfobes als qui el critiquem.

Qualsevol tipus d’opressió a la dona ha de ser prohibida, a l’Iran, l’Aràbia Saudita o Espanya, i el vel és, sens dubte, una de les opressions més evidents del patriarcat sobre les dones.

Sense rastre del laïcisme d’esquerres

Sembla que ser dona, d’esquerres, de raça blanca i occidental obliga a incorporar discursos de diversitat cultural en què s’accepta que les dones siguin sotmeses per patrons patriarcals establerts des de la religió musulmana per no ser qualificades d’islamòfobes o de colonitzadores, sense preocupar-nos de defensar els drets i les llibertats de les dones musulmanes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Seria d’agrair una mica d’aquest històric laïcisme que va caracteritzar l’esquerra. Perquè mocador i llibertat són oxímoron i pel mateix motiu no hauríem d’oblidar les paraules d’Amelia Valcárcel: des del feminisme no li podem tolerar a l’imam el que no li tolerem al capellà.

I ara sí, veniu a parlar de feminisme islàmic o d’islamofòbia que us diré que el feminisme o és laic o no és.