‘Part lotus’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les dones d’avui no volem parir com al segle XIX

L’Estat hauria d’estar vigilant en vista de la barbaritat que suposa posar en risc la vida de la dona embarassada i sobretot ⎯perquè no decideix⎯ la d’un nadó

3
Es llegeix en minuts
Les dones d’avui no volem parir com al segle XIX

Amb 38 anys, el 1797, mor Mary Wollstonecraft, la que podríem considerar la primera filòsofa feminista de la història, al cap de pocs dies de donar a llum a casa la seva segona filla per complicacions en el part. Res estrany, hemorràgies i infeccions puerperals eren el pa de cada dia aleshores. A Europa, la mortalitat després del part vorejava el 50%.

Va passar el temps, i grans avenços mèdics van fer que la mortalitat disminuís. Per aquells anys, Louis Pasteur, va descobrir el bacil causant de la febre puerperal i a poc a poc es va introduir l’ús dels guants de goma, entre d’altres, cosa que va disminuir notablement les complicacions mèdiques després del part. Amb aquestes també va arribar una millora en els sistemes de salut pública, fins que, en els nostres dies, pràcticament no hi ha xifres significatives de mortalitat. 

Als països desenvolupats, és clar. Que a la resta del món són figues d’un altre paner. Segons l’OMS, si segueixen les tendències actuals, 30 milions de nounats moriran durant els seus primers 28 dies de vida entre el 2021 i el 2030, la majoria a Àsia i l’Àfrica. Doncs, malgrat les xifres, en una de les zones més privilegiades del planeta, Occident, és on s’ha posat ‘de moda’ entre certs col·lectius d’esquerra la defensa del retorn a ‘allò natural’. Oblidem-nos de les lluites per aconseguir una sanitat pública més que decent, no pensem en el nostre sistema educatiu, on ens haurien d’educar contra creences acientífiques i, sobretot, no recorrem a un Estat que hauria d’estar vigilant en vista de la barbaritat que suposa posar en risc la vida de la dona embarassada i sobretot ⎯perquè no decideix⎯ la d’un nadó.

Aquest comentari ve a propòsit d’un vídeo que s’ha anat fent viral a poc a poc en xarxes aquests dies. En aquest, una dona ⎯que no sembla que tingui més ofici ni benefici que sigui ella mateixa opinant⎯ ens explica com portar cap un part lotus. Pot ser que mai n’hàgiu sentit parlar, però hi ha dones que el practiquen.

Us ho explico.

Els parts lotus formen part d’un corrent que defensa els parts a casa, fets amb ajuda d’una matrona o una doula. En aquest cas concret, després de néixer, no es talla el cordó umbilical del nadó, que segueix unit i al seu torn a la placenta que l’ha protegit i alimentat durant nou mesos. ¿Quant temps es manté? Fins que s’asseca i es desprèn de forma espontània

Notícies relacionades

Càrregues espirituals per ajudar el nadó i xerrameques diverses floten al voltant dels arguments d’unes defensores que són capaces de posar en risc la vida del seu fill sense parpellejar i, per descomptat, sense que existeixi evidencia científica que això serveixi d’alguna cosa. Sí que existeixen, no obstant, estudis que demostren que la placenta en descomposició es pot podrir i que els gèrmens tindrien una via directa per entrar als vasos sanguinis del nounat, de manera que li causaria una infecció generalitzada. No cal dir que, entre les partidàries d’aquest tipus de part, les defenses són tan àrdues com els antivacunes i els terraplanistes. I, tot i que, pel que sembla, no són gaires els parts que es porten a terme seguint aquesta fórmula, cada vegada n’hi ha més.

És curiós que als països pobres del tercer món no trobem ni mares, ni sanitaris antivacunes, ni partidàries del part lotus. Potser perquè saben que els nens es moren en els parts o per no tenir ni vacunes ni hospitals. 

Temes:

Embaràs Mares