Anàlisi

'Sant tornem-hi'

La 'rentrée' política catalana té aquest any una segona accepció: l'actitud d'aquells dirigents independentistes que afirmen: 'ho tornarem a fer'

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp27229294 anc 2014190626124943

zentauroepp27229294 anc 2014190626124943

Hi ha una expressió catalana que resumeix la tornada al treball després del parèntesi estiuenc: Sant tornem-hi. No figura al santoral, però forma part de la tradició popular. Els francesos parlen de la 'rentrée' per a referir-se a l'inici del curs escolar i polític. A Catalunya el Sant tornem-hi de la nostra particular rentrée política té aquest any una segona accepció: no només defineix la tornada a l'activitat política, sinó que es refereix també a l'actitud d’aquells dirigents independentistes que afirmen: 'ho tornarem a fer'.

Ho tornaran a fer pregonen a les samarretes que Òmnium Cultural ha dissenyat per a l’ocasió, però a continuació ens expliquen què faran: “Manifestar-nos, expressar-nos, mobilitzar-nos, votar”. Són lliures de fer-ho i no els ho impedirà ningú. L’equívoc de la frase 'ho tornarem a fer' és que rememora els fets de setembre i octubre del 2017: les lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica, la consulta de l’1-O i la declaració d’independència.

Cal recordar-ho una altra vegada: els independentistes processats no ho són pel seu ideari, sinó per haver promogut la via unilateral. Un “mecanisme unilateral d'exercici democràtic” que, com s'explicitava ja en les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent, culminaria amb l'aprovació d'unes “lleis de desconnexió” que “no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”.

En el pla polític, amb independència dels tipus penals que acabi aplicant la Sala Segona del Tribunal Suprem, els processats no només van optar per la via unilateral cap a la independència, sinó que van aprovar unes lleis que vulneraven la separació de poders i atemptaven, en paraules de Montesquieu, contra la llibertat dels ciutadans: “Quan en la mateixa persona o en el mateix cos de magistratura, la potestat legislativa i la potestat executiva estan reunides, no pot haver-hi llibertat” (‘L’esperit de les lleis’).

Notícies relacionades

Val a dir que els qui ara amenacen amb tornar-ho a fer han de precisar si es tracta d'un recurs retòric -la inscripció que figura en les samarretes d’Òmnium- o la voluntat real de reincidir en la via unilateral. En tot cas, com ha escrit Raimon Obiols, “a Catalunya s'apropa un moment de rectificacions, que no seran col·lectives: ens equivoquem en grup i corregim en solitari”. El dilema entre seguir per la via unilateral o tornar a la primera via -la de democràcia deliberativa- no separa només a ERC de JxCat, sinó que és una línia divisòria que ja ha aflorat en el si dels neoconvergents i acabarà fent-ho també entre els republicans.

La rectificació serà també difícil de digerir per una generació fascinada, segons Obiols, pel miratge de la independència, per l’excitació èpica de les grans manifestacions i el maniqueisme primitiu i ofensiu de les xarxes: “Amb una política escindida entre ungits i excomunicats per un nacionalisme i per l’altre, serà vitalment imprescindible el coratge de la concòrdia”. És una bona recepta per a aquest Sant tornem-hi.