La capitalitat de Madrid

L’anunci que va fer la nova presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que el seu govern havia de dur a terme “la baixada d’impostos més gran de la història”va ser criticat per l’oposició d’esquerres en el Parlament regional però també ha obert un encès debat en altres parts. Fa anys que elPP madrilenyfa bandera d’una pressió recaptatòria menor fins al punt que ningú paga per patrimoni i l’impost de successions és testimonial, ja que les herències entre els cònjuges i els fills es bonifiquen al 99%. El sistema de finançament de règim comú també permet variar el mínim i el màxim tributari en el 50% cedit per l’Estat de l’IRPF, tot i que sense poder modificar el seu caràcter progressiu. El resultat és quea Madrid és on els pobres i els rics paguen menys.Els primers tributen al 18% i els segons al 43,5%, mentre que a Catalunya, per exemple, els que menys aporten paguen el 21,5% i les rendes altes fins al 48%. Per aquesta nova legislatura, Díaz Ayuso ha promès abaixar-lo mig punt més en tots els trams autonòmics, augmentar els mínims personals i familiars exempts, i introduir més deduccions. En total, anuncia una rebaixa del 5,5% en l’impost de la renda.

Des d’una òptica socialdemòcrata aquestes polítiques són criticables perquè beneficien sobretot els més rics amb l’excusa d’ajudar les classes mitjanes i perjudiquen el finançament dels serveis públics essencials, com la sanitat o l’educació, amb una despesa per sota de la mitjana espanyola. Però el que no té cap sentit és convertir aquesta opció ideològica que encapçala el PP a Madrid en un altregreuge territoriali, menys encara, des de posicions favorables a la descentralització o sobiranistes. No es pot voler l’autonomia fiscal i criticar-la quan creiem que ens perjudica. A Catalunya, es parla massa a la lleugera de “competència deslleial” i s’afirma que si Madrid ha fet aquestes polítiques és gràcies a “una capitalitat que el poder estatal ha fet centralitzadora”, segons Jordi Amat, articulista i membre de la Junta del Cercle d’Economia. En realitat, el poder estatal no ha fet altra cosa que descentralitzar-se a Espanya i si Madrid ha guanyat posicions com el centre econòmic que no va ser durant el franquisme és perquè ha sabut jugar millor les seves cartes com a capital europea i iberoamericana. En canvi, Catalunya és avui comparativament menys atractiva en bona part com a conseqüència de les polítiques nacionalistes fins al punt que ha perdut la seu fiscal de milers d’empreses després de l’1-O.

Més coordinació fiscal

Notícies relacionades

Ayuso no vol "guerres" amb altres autonomies però recalca que Madrid continuarà abaixant impostos

Illa, malgrat Sánchez

La capacitat d’apujar o abaixar tributs propisés una part fonamental delprincipi d’autonomia. Però la riquesa que es genera a Madrid, principalment a través de la recaptació de l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats, contribueix com cap altre territori al finançament general. L’autènticadisfunció del model autonòmicno és que hi hagi marge per a polítiques fiscals diferents amb els impostos cedits, fins i tot amb el risc que algunes comunitats competeixin per atreure els contribuents més rics, sinóla foralitat basca i navarresa, que trenca per la base el principi de solidaritat entre els espanyols. Aquest hauria de ser el veritable objecte de la crítica des de Catalunya, excepte que s’estigui demanant una tornada general al centralisme. El més coherent seria proposar una coordinació fiscal més gran i l’establiment d’un mínim federald’harmonització en patrimoni, successions i donacions per només poder apujar els impostos en comptes de fulminar-los cap avall com passa ara.

És cert que Madrid es beneficia de la presència de molts funcionaris ministerials i des de fa algunes dècades d’un nombre més gran d’alts executius d’empreses amb unes bases imposables mitjanes més altes. Per tant, pot aplicar un IRPF més baix sense enfonsar la seva recaptació. Però no és clar que aquesta baixada d’impostos perjudiqui de forma rellevant els ingressos de les altres comunitats perquè el nombre de contribuents molt rics disposats a canviar de residència fiscal és petit. Finalment, Madrid tampoc disposa d’un finançament autonòmic superior, ja que amb les dades del 2009 al 2017 es troba a prop de la mitjana, igual que Catalunya. Així doncs,el model territorial espanyol no és centralista sinó de naturalesa federal, tot i que es veu erosionat per l’existència de les quotes forals i els intents d’algunes elits territorials per liquidar la solidaritat i la justícia fiscal. Ara, després del fracàs xantatgista del procés, el nou mantra és acusar Madrid d’aprofitar-se de la seva capitalitat i de voler fugir amb els diners de tothom.