Controls

Quan viatges no només descobreixes paisatges, monuments, gent i gastronomia, sinó que també tens la possibilitat de formular teories sociopolítiques. Un amic i la seva companya van volar de Creta a Düsseldorf per fer un transbordament fins a Barcelona. Com que l’avió anava amb retard, van perdre l’enllaç i van haver de planejar un nou recorregut, passant per Zuric. És a dir, i per resumir l’aventura, van haver de passar dos controls de seguretat. Portaven les mateixes maletes amb els mateixos líquids, alguns per sobre del màxim estipulat (el meu amic es despista sovint) i d’altres, la majoria, d’acord amb les regles de seguretat vigents. Sabó, cremes, dos flascons de raki que no sobrepassaven els 100 ml, tres pots de mel cretenca (junts, tampoc excedien el límit) i una ampolla legal d’oli d’oliva.

A Iràklio tot va ser admès. A Alemanya, el funcionari de seguretat, prepotent, va triar i va decidir com si fos Déu: aquesta crema, sí; aquell licor, no. "De les tres mels, només em va deixar passar una", es queixava amargament el meu amic. "Ara lamento no haver-me empassat d’un glop, davant seu, tot l’aiguardent. Almenys hauria tingut un vol la mar de plàcid".