Anar al contingut

El conflicte català

Torra contra Torra

Torra contra Torra

Xavier Bru de Sala

El dirigent renega de l'autonomia però no per això abandona la presidència del Govern autònom

 'Fets, no paraules,' indicava un dels eslògans preferits dels socialistes. En conseqüència, el partit de l’unionisme moderat fa malament de fixar-se en la conferència del president Quim Torra sobre la confrontació. Aquestes paraules discrepen dels fets. Si el govern de la “unitat independentista” no en fa cap cas, si s’absté de tota confrontació amb l’Estat, el PSC hauria de posar-se la caputxa de franciscà, facilitar l’estabilitat i situar-se en el centre del terreny negociant els pressupostos.

Encara més, si ens fixem en la semàntica del discurs presidencial, notarem que hi ha un desplaçament significatiu. Hem passat de la unívoca desobediència civil a la, en boca seva ambivalent, confrontació democràtica. Torra renega de l’autonomia però no per això abandona la presidència del Govern autònom. Res més lluny d’un hipòcrita que Quim Torra. Res més incoherent que Quim Torra. Puigdemont s’ho pot permetre perquè està envoltat de fidels. Torra està envoltat d’infidels i és el màxim responsable de les seves quotidianes infidelitats autonomistes. Si no els denuncia i plega amb un cop de porta és perquè tot i no ser un polític entén que la seva missió és contribuir a la contenció de la davallada de l’espai postconvergent. Per això, i per veure si en el futur proper li toca la loteria d’una escalada del conflicte, fa el cor fort i aguanta al capdamunt d’un Govern pitjor que obedient, col·laboracionista.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Té raó David Bonvehí quan acusa els republicans de voler ser la nova CDC. Però obvia afegir-hi que el PDECat i la galàxia de formacions que, més que girar al seu entorn, es regiren contra la ferum convergent, fa els possibles per usurpar el paper d’ERC i apropiar-se de la intransigència verbal. Però, això sí, sense abandonar el pragmatisme. Si el Torra irreductible suporta el Torra autonomista sense deprimir-se encara que són incompatibles, més difícil ho tindrà la nova formació que haurien de liderar a duo Mas i Puigdemont. Les contradiccions personals són més fàcils de superar que els impossibles polítics.