Editorial
Crema l'Amazònia
Que un negacionista climàtic estigui al capdavant del Brasil compromete el futur de tots
AME8784 -- BRASIL 21 08 2019 - Fotografia tomada el 13 de agosto de 2019 por el Espectrorradiometro de imagenes de media resolucion MODIS a bordo del satelite Aqua y publicada en el servicio terrestre de la NASA que muestra desde el espacio los focos de incendios forestales en la Amazonia brasilena Segun el observatorio que compara dos imagenes una del 11 y otra del 13 de agosto se detectaron varios incendios en los estados de Rondonia Amazonas Para y Matto Grosso En la region del Amazonas este tipo de incendios no es comun gracias a que la humedad evita que se propaguen Sin embargo en julio y agosto se pueden presentar debido a que coincide con la temporada de sequia anade el observatorio EFE Observatorio Terrestre de la Nasa SOLO USO EDITORIAL NO VENTAS /
Crema l’Amazònia. Com mai abans. I davant el cinisme de l’ultradretà Jair Bolsonaro, president del Brasil des de l’1 de gener del 2019. En aquests mesos, el país ha patit 72.843 focus d’incendi i més de la meitat han afectat la selva tropical més gran del món, un 83% més que en el mateix període del 2018. La causa directa de l’augment d’incendis és la també creixent desforestació. El foc s’utilitza per obrir pistes o desembarassar terreny per al seu ús agrícola i, a més, sovint, la falta de previsió fa que es descontroli. El mal té conseqüències, literalment, planetàries.
Amb el Govern de Bolsonaro la desforestació s’ha incrementat en un 273%. Cada minut desapareix una superfície de selva similar a un camp de futbol. Tot i que no s’ha modificat el codi forestal, les paraules del president a favor de l’“explotació raonable” o l’actitud dels seus ministres, clarament a favor dels fustaires davant els grups indígenes, han envalentit l’expansió il·legal. Una relació causa-efecte similar a la de l’envalentit racisme sota la presidència de Trump. Bolsonaro no només ha donat alè al poderós sector agropecuari brasiler, sinó també a tota mena d’explotadors. La violència s’ha estès per la zona. Fa un mes, un líder ètnic va ser assassinat a l’estat d’Amapá atacat per 50 cercadors d’or i pedres precioses. La seva mort va portar els bisbes del Brasil a alertar sobre la creixent crisi social i ambiental i la violació dels drets humans fonamentals, i a clamar contra l’“explotació desenfrenada”.
Bolsonaro ha culpat les oenagés ambientalistes de la proliferació dels incendis. L’acusació és absurda, més encara al no aportar cap prova, però també resulta preocupant, ja que criminalitza els testimonis incòmodes dels excessos.
Tenir un declarat negacionista de la crisi climàtica al capdavant del Brasil compromet el futur de tots. L’Amazònia, amb una superfície de 5,5 milions de quilòmetres quadrats, és el pulmó del planeta i té un paper clau en la regulació dels sistemes de monsons, a més de representar una riquesa incalculable en biodiversitat i acollir al voltant de 400 grups indígenes. Una protesta internacional ha portat Noruega i Alemanya a aturar les donacions al fons amazònic del Brasil. Tot i que l’acció ha provocat les burles de Bolsonaro, és evident que unes mesures més contundents i globals hauran de ser adoptades per protegir un bé universal i imprescindible.
