Itàlia arrisca el futur

La política italiana afronta un futur ple de riscos després de la dimissió del primer ministre, Giuseppe Conte, i de la consegüent caiguda del Govern que durant un any han compartit la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5S), una coalició heteròclita de l’extrema dreta amb populistes antisistema de variada adscripció ideològica.Abans de sotmetre’s a les inclemències de la moció de censura tramitada perMatteo Salvini, líder de la Lliga i viceprimer ministre, Conte ha preferit agafar la iniciativa i atendre potser a la proposta de l’ex primer ministreMatteo Renzi: un Govern Conte bis sostingut a un temps pel M5S i el Partit Democràtic, centreesquerra socialdemòcrata en fase de reconstrucció.Al seguir aquest camí, Conte ha deixat les mans lliures a l’extremista Salvini per abundar en el seu menyspreu pels usos democràtics i pel compromís amb els drets humans, convençut que un avançament electoral –ara o d’aquí a uns mesos– el portarà a presidir el Govern només amb el recolzament de la Lliga o, potser, amb l’afegit de Germans d’Itàlia, també d’extrema dreta.

Aquí s’oculten dos riscos de gran envergadura: que la precarietat d’un segon Govern de Conte sigui una alternativa inadequada per afrontar la debilitat econòmica del país i que uneseleccions anticipadesdonin el triomf als ultres i sigui impossible formar una majoria alternativa. N’hi ha prou de recordar el comportament de Salvini en la crisi del’‘Open Arms’–ahir un fiscal va ordenar el desembarcament immediat dels migrants que continuen a bord–per intuir quines conseqüències pot tenir una victòria incontestable de la Lliga, amb la política italiana allunyada de tota complicitat amb la Unió Europea. N’hi ha prou de repassar el que ha fet fins ara ministre de l’Interior per concloure, com tantes altres vegades, que tota situació és susceptible d’empitjorar.

Al declarar Salvini que se sent «un home lliure», s’ha d’entendre que fins ara s’ha vist obligat a comportar-se amb contenció en la gestió dels fluxos migratoris i quan ha format part de les seves responsabilitats de governant. És a dir, que pot ser força més radical en el seu nacionalisme exacerbat, més insensible davant de la sort que tenen els més vulnerables i més expeditiu per incomplir les directrius europees. Si les enquestes són correctes, només la mobilització dels seus adversaris polítics, inclòs l’M5S, pot invalidar els càlculs electorals de Salvini per conquistar el poder.