Anar al contingut

Editorial

Diàleg i seny per a Catalunya

El camí cap a la normalitat només es pot aconseguir des del realisme, el respecte, el concert i la legalitat

firma editorial català

El Periódico

Diàleg i seny per a Catalunya

DAVID CASTRO

Confrontació o diàleg, xoc o noves eleccions, la política catalana està lluny de l’estabilitat i la unitat. En l’horitzó més pròxim, s’entreveu la sentència de l’1-O. Tot i que l’independentisme clama per la innocència dels presos i, per tant, per la seva absolució, inevitablement contempla la possibilitat d’una condemna. Davant d’aquesta, es pot dissenyar l’estratègia de resposta, i tampoc aquí hi ha opinions coincidents. Una cosa comprensible en una situació d’elevada tensió i d’interessos personals i partidistes tan dispars.

L’aposta de Carles Puigdemont sembla clara i passa per la Crida, entitat registrada com a partit, que va fundar de la mà de Jordi Sànchez amb la voluntat d’aglutinar l’independentisme. L’èxit no l’ha acompanyat fins ara i la seva opció per la via de la confrontació ofereix al PDECat la possibilitat de consumar el divorci polític amb l’expresident. El partit postconvergent es troba en ple debat intern. Bona part de la direcció veuria amb bons ulls un gir cap a la moderació, conscient que és un terreny que està sent abonat per ERC amb bons resultats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Des de la presó de Lledoners, Oriol Junqueras marca distàncies amb Puigdemont i no descarta una convocatòria electoral després de la sentència. És especialment rellevant la seva crida a apel·lar a la majoria del 80%. La seva aposta pel diàleg és clara. També Joan Tardà s’ha expressat en els mateixos termes. La seva proposta és donar veu als ciutadans i, si les urnes ho ratifiquen, formar un govern d’àmplia base ideològica que allargui la mà al socialisme català. No hi ha cap renúncia als seus principis independentistes, però, sí, almenys aparentment, la voluntat de construir una solució negociada amb l’Estat.

Seria pecar d’ingenuïtat creure que la crisi política catalana pot tenir una solució ràpida i senzilla. Són molts els danys soferts, són massa els ciutadans que s’han sentit violentats des de les seves dispars opcions ideològiques. Totes han de tenir cabuda, totes han de ser respectades. En una democràcia, la defensa d’una determinada opció política només cap dins de l’Estat de dret, mai en contra seu. La negació d’aquest principi ha creat situacions quimèriques, falsos miratges que han de ser superats. El camí cap a la normalitat només pot ser assolit des del realisme, el respecte, el seny i, per descomptat, el diàleg i la legalitat.