Maleït bipedisme

¿Recorden ‘Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio’ del gran Ibáñez? ¿I ‘Los Payasos de la Tele’? Miliki i Fofó, fossin lampistes o científics, cantussejaven «naniano, naniano» mentre dissimulaven una enèsima destrossa. Doncs bé,l’evolució  –lluny del disseny intel·ligent que prediquen els creacionistes– també és un nyap, i disfressa els «errors» sota la forma de models que donen l’enganxo: des de l’‘Home de Vitruvi’, de Leonardo da Vinci, a la deessa Katharine Hepburn. ¿Cossos imperfectes? ¿Com encaixa això amb l’evolució?

Centrem-nos en una de les icones de la prehistòria: la coneguda líniad’homínids  que, de més baixos a més alts, es disposen en una seqüència progressiva. És estètica i té ganxo, però l’evolució ni és lineal –és en forma d’arbre– ni és sinònim de progrés. Tot i així, la icona prolifera i es perpetua en llibres, museus i fins i tot anuncis i samarretes.Comença la fila amb un espècimen, simiesc i quadrúpede, que és succeït per una sèrie d’individus bípedes, els mateixos que, de forma gradual, redrecen l’esquena fins que arriba a l’estirat port de l’‘homo sapiens’. Aquest esquema és del tot incorrecte.

Caminar geperuts

Els homínids fòssils –d’Etiòpia a Atapuerca, de Lucy a Miguelón– no caminaven, com el geperut de Notre-Dame, amb l’esquena corbada. Dones i homes anaven drets com un sergent dels Royal Marines o un model de passarel·la. Som nosaltres, els sapiens hereus del neolític i la Revolució industrial, els que caminem geperuts en totes les accepcions del terme. Dures jornades de treball en camps de cultiu o telers, igual que els mals hàbits de postura davant d’un ordinador o al volant, castiguen l’esquelet. Columnes desviades i pinçaments estan a l’ordre del dia. Els traumatòlegs veuen una ressonància rere una altra, i a les sales d’operacions salten els meniscos mentre es col·loquen pròtesis a fèmurs i pelvis. Però la visita hospitalària no s’acaba aquí; a la sala d’obstetrícia certificarem que el part humà –cesàries, epidurals, fòrceps, etcètera– és el més complicat de la història natural. ¿I qui en té la culpa? ¡El maleït bipedisme!

Solia explicar-se que el bipedisme va tenir la gènesi a la sabana, però avui sabem que va néixer alsboscos africans fa sis o set milions d’anys. Tot i que de bressol forestal, és cert que la bipedestació va ser clau enl’adaptació  dels homínids a les sabanes: veure per sobre de les altes herbes, deixar les mans lliures per transportar i manipular objectes, fer llargs desplaçaments... Ara bé, els avantpassats que compartim amb els nostres cosins –bonobos i ximpanzés– van ser quadrúpedes.

Evolució imperfecta

Conseqüentment, successives mutacions biològiques van modelar l’anatomia d’aquests primats fins a acabar en els primers bípedes de la saga humana. La pelvis es va fer més curta i ampla, la columna vertebral –gràcies a l’aparició de curvatures– es va transformar en un moll, el foramen magnum – punt d’acoblament de les vèrtebres cervicals amb la base del crani– va avançar, i l’articulació del genoll va deixar de rotar i es va quedar bloquejada. Fins aquí pot semblar una precisa obra d’enginyeria si no fos perquè, com ja hem dit, l’evolució és un nyap. Treballa amb el que té.Per tant, al parlar d’actitud bípeda –una de les grans fites de l’evolució humana– també s’ha de llegir la lletra petita.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Igual que els mecànics de l’Índia són capaços de “customitzar” el Tata més barat en un luxós cotxe esportiu, la nostra anatomia original de quadrúpede va evolucionar, a base de xapa i pintura, cap al’esquelet bípede. Un Tata, per fora, pot acabar assemblant-se a un Ferrari, però per més que allarguin el xassís, eixamplin els eixos i canviïn la posició del volant, es treballa a partir del bastidor i motor originals de fàbrica. Amb el bipedisme humà va passar el mateix. Per exemple, al retallar la pelvis del primat ancestral ens podem posar dempeus, però, «naniano naniano», això va estrènyer el canal del part. ¿Entenem ara les dificultats dels nadons al néixer? A més, el pes que abans es repartia entre quatre potes va passar a ser sustentat per només dues cames; meniscos i malucs, des d’aleshores, pateixen gran pressió.

El nyap s’aguantava bé mentre no superessin la data de caducitat, i és que els homínids caçadors-recol·lectors del Paleolític no solien arribar als 40 anys. Avui som més longeus i, per als “productes” de l’evolució, ja no existeix l’oficina de reclamacions... només el pas peltaller de reparació.