Editorial

Europa, davant el drama migratori

Els socis de la UE no han de continuar eludint la necessitat d'un mecanisme d'acollida d'estricte compliment

1
Es llegeix en minuts

20190815 449137 openarmsacogidae 1 1 / periodico

El desenllaç sense danys irreparables de l’epopeia viscuda per l’‘Open Arms’ en aigües del Mediterrani no ha de tranquil·litzar les consciències ni ha de deixar els governs satisfets, perquè posa en relleu que han jugat amb foc durant gairebé dues setmanes tenint en compte els riscos correguts, inclòs un temporal a mar obert. De fet, els 147 migrants rescatats pel barco han sigut durant dies sotmesos als capricis de l’atzar, a la inoperància de les institucions europees i a la barreja d’oportunisme i cinisme exhibits fins a l’últim minut pel ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, que la nit d’aquest dijous continuava bloquejant el final del drama a l’‘Open Arms’, malgratl’acord de sis països de la UE, entre ells Espanya, per acollir els nàufrags.

Aquest acord per fer-se càrrec dels migrants és el menys que es podia esperar d’una Unió Europea que es prea de defensar els drets humans. És menys encoratjador que aquesta acceptació s’hagi produït després d’un llarg períoded’estèrils discussions, durant les quals van proliferar els arguments que tendeixen a justificar la inoperància europea, sense que mai s’esmentés la primera de les obligacions que imposa la llei del mar: socórrer qui ho necessita. Convé tenir aquesta dada present perquè l’‘Ocean Viking’, amb més de 300 migrants, es troba en una situació extrema al mig del mar.

Els socis europeus no han de continuar eludint la necessitatd’establir un mecanisme estable, fiable i d’estricte compliment perquèels fluxos migratoris no s’aturaranen sentit sud-nord mentre les guerres, les desigualtats i l’absència de futur facin d’Europa el destí escollit a la recerca d’una vida millor. Tampoc han de continuar citantLíbiacom a part principal per abordar el problema: es tracta d’un estat fallit, incapaç de garantir la seguretat dins de les seves fronteres i molt menys d’abordar una crisi de grans dimensions que es prolongarà en el temps. I encara menys s’han de remetre els estats europeus aactuacions als països d’origendels migrants, com si poguessin tenir efectes immediats, quan, en realitat,només es notaran a mitjà i llarg terminiallà on sigui possible aplicar-les. Continuar amb aquest enfocament seria poc menys que sotmetre l’acció europea a lademagògia de l’extrema dreta, que ha trobat en la crisi migratòria un calador de vots al qual no renunciarà.