Anar al contingut

Festes de Gràcia

Les coses bones que té Barcelona

FERRAN NADEU

Les coses bones que té Barcelona

Eva Arderius

Les festes de Gràcia demostren que a Barcelona hi ha un teixit, al marge de les institucions, que funciona, que té molt poder, que crea comunitat.

M’ha passat aquest estiu, que viatjant i parlant amb la gent, el meu interlocutor reaccioni amb cara d’admiració i enveja quan li explico que visc a Barcelona. La meva resposta a totes les lloances que he rebut sobre com de bonica i divertida és la meva ciutat no ha sigut tan alegre, s’ha limitat a un somriure una mica forçat. Seguint a distància el que ha passat aquí aquestes últimes setmanes és evident que aquest no és el millor estiu. Els problemes de seguretat que s’arrosseguen des de fa mesos i que han explotat amb força són com per no estar gaire orgullosos de Barcelona. El problema ja no només són els furts, és la violència i les víctimes mortals que ha deixat. Costa, aquests dies, trobar notícies positives que tinguin com a subjecte Barcelona. Per això necessitem més que mai reconciliar-nos i tornar a reconèixer la ciutat, una ciutat que ara se’ns fa estranya.

Evolució de les festes

Hi poden ajudar les festes de Gràcia, unes festes amb un ADN tan barceloní que ens poden recordar que en aquesta ciutat passen coses bones i que la crisi de seguretat i convivència que vivim es pot revertir. No soc gracienca i les festes de Gràcia no m’han emocionat mai tant com als que tenen pedigrí però reconec el seu poder, tant com per convocar tota una ciutat. Com Barcelona, les festes també han canviat i evolucionat. Fa uns anys les reivindicacions que hi havia aquests dies eren violentes i radicalitzades; ara les reivindicacions són molt més pacífiques, se centren, com en la majoria de festes, a evitar l’assetjament i les agressions a dones

També s’ha intentat conciliar la convivència entre veïns i visitants, posar límits als horaris i fomentar el reciclatge i la neteja. Les festes de Gràcia també han vist passar governs i alcaldes, són la pretemporada de la política municipal, amb els tradicionals passejos de regidors reapareixent després de vacances i fent les primeres declaracions del curs polític. Però la millor de les festes i el que ens pot ajudar aquests dies són els seus impulsors, els veïns. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La importància del teixit veïnal

Les festes de Gràcia demostren que a Barcelona hi ha un teixit, al marge de les institucions, que funciona, que té molt poder, que crea comunitat. Té la capacitat de debatre-ho tot, de qüestionar-ho tot i de mobilitzar-se i organitzar-se. Aquest poder veïnal té molt a veure amb la transformació de la ciutat. Ha servit per millorar els barris quan aquests eren perifèria, el transport, per denunciar el que no funciona, per evitar que molts barcelonins es quedin enrere, que perdin casa seva. El teixit veïnal cuida i és capaç d’arribar on no arriba l’Ajuntament.

Així que en un moment en què Barcelona no ens dona gaires alegries i que ens ofereix una fotografia en la qual no ens reconeixem, les imatges dels graciencs treballant de forma altruista en la decoració dels carrers torna l’esperança  en una ciutat que de vegades sembla massa dura, poc amable i molt poc Barcelona. Aquests dies creuarem els dits, esperarem que ni la pluja ni els incívics trenquin la decoració i que sobretot les festes de Gràcia siguin unes festes i quedin al marge d’un estiu amb massa ensurts.