Anar al contingut

del 15 al 21 d'agost

La festa de Gràcia evoluciona sense perdre identitat

Aquest any s'ha arribat a 24 carrers participants, menys efímers gràcies al reciclatge

El seu imant turístic no apaga la seva vocació veïnal i la seva potència reivindicativa

Patricia Castán

La festa de Gràcia evoluciona sense perdre identitat

ELISENDA PONS

Gràcia ja fa uns quants dies que para el temps. Ho fan els més vells del lloc i les noves generacions de graciencs, cada estiu, quan treuen les cadires al carrer i s’entreguen amb passió d’orfebre del segle XIX, però amb materials i recursos del XXI, per somiar que el microcosmos del seu carrer és el que ells vulguin que sigui del 15 al 21 d’agost (una nit de Halloween, un mar de plàstic o una fantasia sensorial). Perquè estan de festa. Una festa major més multitudinària que mai per l’evolució turística de la ciutat, que arriba en plena forma a la seva edició 202 havent-ne vist de tots els colors i amb una meritòria alineació de 24 carrers participants (no s’hi arribava des del 2001), sense perdre la identitat que la distingeix: és una experiència feta pels veïns, preparada amb mesos d’antelació amb les seves pròpies mans, amb vocació lúdica, però també reivindicativa. Tradicional, però ja cosmopolita. 

L’accessibilitat i l’antimasclisme són els missatges latents sota el paraigua de set dies de la diversió

Pot ser que convingui aclarir que tots els fans del sarau poden respirar: la gran tempesta d’ahir a la matinada no va fer mal als muntatges que els veïns, com un exèrcit de formiguetes, fa dies que preparen. “Ho vam veure venir i vam guardar al magatzem tot el que es podia espatllar”, relata alleujada Susana Font, experta a fer lluir el carrer de Verdi del Mig (plusmarquista en podis) amb el màxim d’elements aconseguits a bon preu o cedits, ja que les subvencions no engreixen des de fa anys. La potent via ultima aquest any una revolució de les verdures, que cobreixen (en versió gairebé transgènica per dimensions i brillantor) el seu acolorit tram.

En una perspectiva més global, la del 2019 serà una edició generosa en escenaris: tres més que fa un any. Per al bo –“com més millor”– i per al dolent, en tant que els mateixos ajuts econòmics de l’Administració s’han de dividir entre més mans, explica la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell. Són coses d’una operació pressupostària una mica perversa, que animen els veïns a ser creatius.

Preparatius del muntatge Veggie Verdi, a Verdi del Mig / ELISENDA PONS

Però val la pena emfatitzar que, en aquesta llarga història d’arquitectures efímeres (les ornamentacions dels carrers duren el que dura la festa, o menys), les d’aquest agost tenen més aparences d’eternitat per obra i gràcia de l’operatiu de reciclatge que es posarà a prova en alguns carrers amb un pla pilot.    

Des de l’octubre centenars de veïns treballen per vestir els carrers i mantenir l’essència tradicional del sarau

I és que en els seus orígens la festa de Gràcia va desplegar ornaments florals, que més tard van ser proeses temàtiques creades pels seus artesans, que més tard encara es van endinsar en l’eclosió del plàstic i altres textures modernes, i que en els últims anys ha donat el salt cap als materials sostenibles i no contaminants. El pas endavant és, amb Barcelona Neta, intentar reciclar l’arsenal d’elements que generen les decoracions, un repte perquè el paper es barreja amb silicones i altres elements que aquest any es disseccionen en fitxes per a la seva posterior reencarnació, relata Carbonell, que ja va treballar dur en la promoció del got reutilitzable. Aquest assoliment que l’any passat va suposar utilitzar 70.000 en lloc de 800.000 engendraments de plàstic d’un ús.

Per cert, en aquesta edició, que posa l’accent en la festa més inclusiva amb l’elecció de les seves pregoneres i també incorporant un premi que fomenta l’accessibilitat o accions decidides a favor seu (com 23 lavabos adaptats, de 97), es promou de nou l’antimasclisme amb el lema ‘Només sí és sí’ i punts d’informació nocturna.

Muntatge invencible

La Gràcia essencial –d’abans dels seus comerços de disseny i els seus mil bars per a ‘foodies’– va a regna solta aquests dies fent seus els carrers, en un desplegament que ha sobreviscut als èxodes vacacionals dels 70 i als embolics polítics. Dels disposats a fer sentir (atenció a l’'Emociona’t' de Joan Blanques de Baix de Tot) als que recreen escenaris d’indis i texans amb materials insòlits.

El decorat de Joan Blanques de Baix de Tot que recrea emocions com ara la ràbia, la calma oi l’alegria.  / ELISENDA PONS

Hi ha mans d’or (com a Providència –amb la Manolita al capdavant– o Berga, on els jubilats s’entreguen des de la tardor a la concepció i part de la següent idea) i molta sang fresca, com a la Travessia de Sant Antoni, on fa sis anys una dotzena de joves es van animar a pujar al carro i van crear una comissió festiva de la qual han sortit fins i tot famílies. Tot i que la gentrificació de la zona n’hagi expulsat alguna, que ara torna per festes per posar ganes i empenta, relata en Biel, patró de l’associació, mentre embasta una ruta de la seda que va la Xina a Constantinoble. 

Temes: Festes